Un altre judici.

Avui ha quedat vist per a sentència el judici contra el MH President de la Generalitat de Catalunya. Un judici perquè la Junta Electoral Central li va ordenar que retirés una pancarta demanant la llibertat dels presos polítics. Tal i com ha anat, es pot dir que els membres del Tribunal en el seu conjunt han rebut de valent. Amb tot, però, és més que probable que la sentència siga condemnatòria. Però els testimonis del policies interrogats han resultat patètics. La resta de testimonis presentats per la Fiscalia, la pròpia Fiscalia ha renunciat a presentar-los. L’al·legat final del acusat ha segut tan impactant que ni el President del Tribunal ha gosat replicar-li. I les intervencions de la Defensa han demolit a consciència una instrucció més que deficient.

Amb tot això, no puc deixar de preguntar-me quines són les condicions per a arribar a ser un alt funcionari de l’Estat Espanyol. I no em sembla que siguen la qualificació professional per a la tasca que se li encomana. Tal i com va passant el temps i es veuen les actuacions dels uns i dels altres, més em sembla que ha d’haver alguna condició fonamental que no s’esmenta. Com a mínim, obertament. I pense jo si podria ser la lleialtat. I em sembla bé. Un funcionari ha de ser lleial; però si qui li exigeix aquesta lleialtat no actua rectament, la lleialtat s’ha de demanar (i exigir) cap a actuacions poc rectes. I clar; qualsevol persona competent, no s’avindrà a mantindre lleialtat a persones o institucions que no se la mereixen. I es buscarà altra feina, justament perquè és competent i es pot guanyar bé la vida sense haver de ser lleial a qualsevol preu.

Abans o després, si aquest és el cas, la lleialtat s’engolirà la competència. I els alts funcionaris seran més lleials però menys competents. I tot el sistema, amb el pas del temps, estarà regit per persones de poca competència, però molt lleials. No puc entendre de cap altra manera el desenvolupament del judici d’avui. Si es veu des de fora, sembla evident que la defensa arrasa. Com a una novel·la de Perry Mason. Però molt em tem que, al final, el Jutge no farà el mateix que el que fan els jutges de les aventures escrites per Erle Stanley Gardner. Lluny de reconèixer les evidències, mantindran la seua lleialtat. Una cosa semblant a la que fa el policia obtús d’aquelles històries, el sergent Holcomb. Més partidari d’una confessió ràpida sense massa més raó que exercir molta pressió sobre l’acusat que de pensar i d’atrapar el veritable culpable.

Comencem la setmana.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *