Ja sé que només fa tres dies que els partits polítics estan en campanya electoral. Que encara estan a temps de dir-ho. Però hi ha un parell de coses que trobe a faltar, en els seus discursos electorals.
En primer lloc, la corrupció. No he sentit a ningú prometre que als corruptes i als corruptors se’ls aplicaran dures mesures penals, per robar allò que és de tots en benefici propi.
En segon lloc, no sent a ningú que ens diga que continuem en una crisi de la qual no n’hem eixit i que ara amenaça amb agreujar-se i molt. Ni tampoc que tenen alguna idea per a solucionar els problemes de les persones. Des de l’atur, fins als preus molt alts d’alguns serveis bàsics, els desnonaments o aquelles persones o famílies que són pobres malgrat que tenen treball. Passant per les amenaces a la impossibilitat de pagar les pensions o la sanitat. Si un estat no pot garantir el benestar dels seus ciutadans, el millor dic jo que serà dissoldre’l.
A banda, trobe que hi ha dues coses que sobren. D’una banda, que tots proposen “més Espanya”. Com si això fora alguna cosa i no una frase buida. Perquè no “més festa” o “millors jornals per a tothom” o “més honradesa i penes més serioses per als deshonrats”? Per dir-ne tres, però com aquestes, o millors, n’hi ha infinites. I d’altra banda, que hi ha molts candidats que n’amenacen d’altres i es pensen que fan gràcia a algú. O també que si alguna cosa va malament perquè es fa o es gestiona malament, la culpa sempre és dels catalans. En això, coincideix fins a Ximo Puig; que ja cal tindre valor.
Com a mínim, una certesa. En cinc dies, s’acaba. I, amb una mica de sort i el ego superinflat que tenen la major part de caps de llista, els resultats deixaran una situació pitjor que la que hi ha ara mateix. I tornarem a anar a eleccions.
N’hi hauria per a riure si no fora perquè, a qualsevol empresa mínimament seriosa, tots els candidats estarien acomiadats per incompetents, ignorants i molests. La diferència és que ací, això no passa. I encara els hem de pagar uns sous descomunals, per no comptar tot el malbaratament que es fa quan es mouen d’ací cap allà. Que si seguretat, que si molèsties per als que van a treballar, que si se’ls ha de posar bona cara encara que siguen impresentables… Esperem que la setmana passe de pressa. Com ho ha fet el pont.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!