Tornar al punt de partida.

Aviat farà quaranta anys, després d’una inacabable agonia, va morir el dictador. Va morir al llit. Segurament, a un llit d ela residència sanitària «La Paz» de Madrid. N’era l’únic malalt, de la planta. I la inferior i la superior, les havien buidades, segurament per a disposar de més espai per a ubicar tot «L’equip mèdic habitual». Van deixar de dir els noms dels metges que atenien el dictador quan jo, que els comptava cada nit, estava a punt d’arribar a trenta.

I en van fer el funeral. Recorde que el dia que es va morir, aquell vint de novembre, jo tenia examen de Física. I ens el van anular. I ens van donar una setmana de vacances, a l’institut. Tota una setmana de dol oficial, amb les banderes a mitja asta i res més que música sacra a tota hora, per la tele i per la ràdio. I vinga els panegírics d’en Franco. A la televisió es veia la capella ardent, amb la mòmia allà, en exposició, i un inacabable cua de persones que s’aturaven per a veure aquell dictador que havia mort al llit. Arias Navarro va ser qui va donar la notícia per la televisió. Semblava afligit i tot. Molt més que quan, en plena guerra civil es va guanyar el malnom de «el carnicerito de Málaga».

Ahir mateix, pràcticament quaranta-quatre anys després, van desenterrar la mateixa mòmia del seu lloc de descans etern. Però a diferència de la resta d’Europa, on ningú sap on estan les restes dels seus companys de malifetes, ni Hitler, ni Mussolini ni cap dels seus sicaris, ministres i assassins, ací se li va retre un nou funeral d’estat. I els néts hi van acudir. I van fer ostentació de tota la simbologia franquista, feixista i nazi que van voler. I tenien, per a donar oficialitat a l’acte, a la notària major del regne (un títol que sembla de conte dels germans Grimm), la ministra de Justícia. I a la policia, que va protegir en tot moment a tota la patuleia de «preconstitucionals», que en el seu llenguatge vol dir feixistes com a mínim. I van traslladar el taüt, amb imatges retransmeses per la televisió pública, fins a un altre mausoleu, que ja està curull de personatges sinistres.

Fins i tot va acudir al funeral Antonio Tejero, el mateix guàrdia civil que, amb tricorni i pistola, va perpetrar aquell colp d’estat tan llunyà i tan proper a la vegada, que es coneix com el 23F. No tenia passe, però considerant la seua rellevància per a la història de la transició i que és el pare de l’oficiant de la missa solemne de funeral que se li va oferir per desig de la família (vull dir de la família Franco).

Hi havia diferències. Fonamentalment, tres:

En lloc de traslladar la mòmia amb una plataforma de canó, com van fer la primera vegada, ara l’han dut en helicòpter.

Les imatges de la televisió, ara han segut en color.

Faltava la inefable capa blanca del dictador Pinochet, que a l’altre funeral va ser l’únic cap d’estat que va acudir i ara ja és mort i enterrat sense honors.

La resta, continua igual. Mentre la família de Pinochet, per exemple, s’ha vist obligada a retornar propietats que havia adquirit injustament mentre el seu familiar tiranitzava Xile, als Franco se’ls ha concedit un marquesat (de Franco). Mentre a Alemanya es va prohibir el cognom Hitler, ahir, els néts i besnéts del dictador lluïen aparença de prohoms. Mentre fa pocs dies es va desmantellar la tomba de Rudolph Hess (lloctinent de Hitler) i les restes es van llençar al mar, ací tenim les restes del dictador a un mausoleu.

Els del PSOE volen fer creure que amb aquest trasllat han tancat una etapa de la Història. En realitat fa més l’efecte que el què passa, és que el manteniment del faraònic mausoleu de Cuelgamuros és excessiu per a un estat arruïnat i n’han buscat un de més menut i més assequible.

Però si una cosa ha quedat clara és que vivim en un estat feixista, on la mateixa policia que estomaca i de valent als qui no pensen «com s’ha de pensar», protegeix als hereus d’un dictador feixista als quals mai se’ls ha demanat passar comptes. Perquè de la guerra civil hi ha moltes conseqüències de les quals mai se’n parla. Hi ha empreses, que encara hi són, que van tindre molts anys mà d’obra esclava. Aquelles que van fer el mateix a Alemanya encara estan pagant indemnitzacions. Hi ha molts patrimonis que van ser incautats i mai s’ha retornat res als seus legítims propietaris. Però si s’esmenta, de seguida apareix la paraula «revanxisme» o les amenaces amb una nova guerra civil.

No sé què esperaven aconseguir els del PSOE amb l’espectacle lamentable d’un segon funeral d’estat per a un mateix dictador; però si esperen aconseguir més vots, n’estic segur que en perdran més que no n’hauran guanyat. Com a molt, li arraparan vots a VOX, però poca cosa més.

Mentre, hi ha més de quaranta presos polítics als quals no se’ls pot dir presos polítics. I hi ha quatre persones que han perdut un ull per la brutalitat policial que cap membre de cap partit d’aquells que s’autoanomenen «constitucionalistes» reconeix. I ja està clar que és més delicte posar urnes que perpetrar un colp d’estat amb tancs al carrer i tot. I hi ha exiliats, però tampoc se’ls pot dir exiliats.

Em fa l’efecte que tornaré a tindre examen de Física, aquest novembre.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *