Expectació.

Molta gent està expectant. A tot el món. Els qui es van admirar de la gran resistència dels habitants de Hong Kong frisen per veure com serà la propera jornada de resistència a un poder, el de la Xina, que sembla infinit.

Tots mirem cap a Kurdistan, novament atacat per una Turquia incapaç d’entrar al segle XX amb un mínim de normalitat. I, mentre es veuen les salvatjades que perpetra un exèrcit teòricament aliat (és un país de la OTAN) es comencen a alçar veus en contra d’aquesta operació. O de la misèria d’una Unió Europea que la permet a canvi d’evitar que Turquia li deixe passar els emigrants que reté. I encara hi ha més. Tal i com avancen els turcs, es comencen a tornar a veure els fanàtics islamistes que pretenen tornar al segle VII. Tant com van costar de derrotar i ara reviscolen, mentre ací els nostres governants fan com que plou. Els europeus, vull dir; perquè Erdogan usa Espanya com argument per a fer el que fa.

I a casa nostra, al País també estem expectants. Perquè és imminent la sentència dels presos polítics. Que no es poden dir presos polítics i es veu que se n’ha de dir polítics presos. I la gent, malgrat les advertències de tota mena de polítics (dels que viuen de un sou polític) ja ha començat a mobilitzar-se. Fins i tot disposada a trobar-se amb una Guàrdia Civil i una Policia Nacional que han tornat. I que ara van preguntant a les àrees de servei si els qui passen són independentistes. Per exemple.

Hi ha expectació. Perquè, a més a més, estem a dies d’unes eleccions espanyoles en les quals sembla que, malgrat el que ens volen fer creure, la situació continuarà igual. Perquè hi ha qui diu que la situació econòmica és tan dolenta que ningú vol haver de tindre la responsabilitat de fer-la pública.

El que ja no hi ha és expectació per veure la desfilada militar que Espanya ha fet l’acte central de la seua festa nacional. Com sempre va desfilar la cabra de la legió (amb els legionaris), soldats de maneres, vehicles, avions,… Com sempre hi era el Rei, allà. I al Sánchez li van xiular, perquè es veu que vol treure Franco de Cuelgamuros. I com ja passa en aquesta mena d’espectacles, hi va haver un incident. El paracaigudista no va arribar a aterrar com esperava.

Fins i tot els valencians, estem expectants. Es veu que allò de l’Errejón ja es comença a desinflar- Mal siga Compromís no es quede sense sou de parlamentari a Madrid.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *