Avui és 10 d’octubre. L’endemà de la Diada del País Valencià. Una diada més i sembla que totes seran iguals; que mai ho aconseguirem. D’una banda, a la manifestació, com cada any, els qui hi van, han de suportar les provocacions dels feixistes de sempre. I, de passada, la policia reté algunes persones que duien llaços grocs. Desacatament a l’autoritat, diu que els van posar a la denúncia que els van aplicar (?). Al mateix temps, en una precampanya electoral més, el presidente (en funcions) ens ignora mentre els del govern del Botànic demanen un millor finançament. Sembla com si demanaren, literalment, peres a l’om. El que passa és que, a aquestes alçades del partit, ja hi ha molt poca gent que sàpiga què és un om, que no entén peres si no se li explica que són les “peras” i tampoc entendria la frase. Per si no en tinguérem prou, Compromís s’ajunta amb un ex de Podemos per a veure si poden o deixen de poder. I després de fet, es van adonant que les seues expectatives són pitjors que les d’abans. Que si t’ajuntes amb un coix, a l’any i mig, coix i mig. Clar que tornem a les dites populars, i d’això anem cada vegada més curts.
Per la seua banda, el president Puig, continua lluint el seu somriure de poc contingut mentre veu com no tindrà recursos per a fer res d’important. Però això no li impedeix tractar als ciutadans com si forem rucs i proposar, o deixar proposar, que àpunt, la televisió pública valenciana, emeta en castellà per al sud. Com si allà no hi hagués cap televisió en Castellà. Quan un govern que s’ha esperat al llarg de dècades fa propostes d’aquesta magnitud, genera un desencant difícil de pair. I això és de veres. Tant de veres com si menjares peres i les cagares senceres. I així acabem amb una altra dita popular.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!