Tot evoluciona. I és bo veure com ho fa. Fins i tot allò que ens sembla més inamovible, va canviant. Res és etern. Les muntanyes creixen o es desgasten. Això sí; ho fan lentament i a nosaltres, que tenim una vida curta en comparació, sempre ens semblen iguals. Però no és així.
En qualsevol cas, del que vull parlar avui és de l’evolució d’una corporació municipal en un aspecte molt concret. A la ciutat de Vila-real, el mercat setmanal més important és el del dissabte. Antigament, aquest mercat es celebrava al centre del poble. Però amb el pas del temps, es va anar canviant d’ubicació. Germà pobre d’altres esdeveniments, va anar passant del centre, dels voltants de l’edifici del mercat, fins al carrer JR Batalla (el Barranquet). Després, a la plaça de Sagunt i voltants. Més tard, se’n va anar a la plaça del Calvari, més als afores, fins que l’equip de futbol va arribar a primera divisió. llavors ja va ser quan l’aleshores govern del PP va decidir endur-se’l més als afores encara. Darrere d’un gran hipermercat.
I allà s’hi va estar fins que, el 2011, contra tot pronòstic, el PP no va poder revalidar la seua majoria absoluta, que ja durava anys. En aquell moment, es va deslocalitzar i va tornar, en bona part (el que no és menjar), al centre de la ciutat. Una part, just a la plaça de l’Ajuntament. I el mercat del menjar, anomenat “el de la verdura”, va tornar quasi a una de les seues antigues ubicacions. A l’avinguda Cardenal Tarancón (continuació del Barranquet, oficialment JR Batalla. Val a dir que, a Vila-real, hi ha molts compromisos i els noms del mateix carrer canvien cada poques cantonades.
En aquesta nova ubicació, tenia l’avantatge que, malgrat que està lluny del centre, hi ha dos grans solars que havien quedat buits en aturar-se la construcció desenfrenada i es podien aprofitar com aparcament. tant per a venedors com per a compradors. Fins i tot, s’hi van instal·lar, i va ser un encert, uns serveis públics amb grans contenidors, que només estan oberts el dissabte a l’hora de mercat. Val a dir que al mercat hi va molta gent i que d’aquesta, una bona part és gent major.
D’això han passat pràcticament vuit anys. I l’alcalde continua essent la mateixa persona. Però no tot continua igual. En aquell primer ajuntament amb el mateix alcalde hi havia una coalició de quatre partits polítics: PSOE, Iniciativa per Vila-real, Bloc Nacionalista Valencià i EU. L’alcalde era del partit més votat d’aquests quatre, del PSOE. Els canvis es van fer tant de pressa i tot semblava anar tant bé, que l’home, des de llavors, ha guanyat dues legislatures més amb majoria absoluta.
I no tot funciona igual. Perquè en aquella primera legislatura es va aplanar un dels solars per tal de poder aparcar i es van instal·lar els serveis. Des de llavors no s’ha aconseguit encara que el solar en qüestió s’asfalte. I pel que fa als serveis estan en un estat d’abandonament i degradació tal que són difícilment utilitzables per ningú.
I em direu: però si l’alcalde és el mateix. Sí, però fa vuit anys havia d’acordar-ho tot amb quatre partits, i ara té majoria absoluta. I hi ha coses que es degraden i no hi ha diners per a mantindre-les. Per contra es fan obres de construcció de voreres a carrers molt perifèrics (sempre reduint l’espai del carrer, mai fent enretirar cap propietat per eixamplar-lo) que costen molt temps i entrebanquen el dia a dia de tots els qui han de passar per allà. I s’anuncia que s’ha d’apujar l’IBI perquè els diners no arriben per a tot. Però és que ara, per acordar-ho, només cal un partit. I abans en calien quatre. Sembla el mateix, però ja no ho és. Ha evolucionat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!