L’imperi de la por.

Per al Poder, la Por és molt important. Si els teus adversaris en tenen, molt difícilment faran res en contra teua. Però si et perden la por, difícilment sobreviuràs. Pot ser per això l’Estat Espanyol és el segon, després de Cambodja, en morts soterrats a fosses anònimes. Perquè aquests morts estan presents a la memòria d’aquells que saben que hi tenen parents i ni tan sols els poden anar a recuperar per enterrar-los dignament.

Però ara el poble català resta tossudament alçat demanant els seus drets. I l’Estat no troba la manera de fer-los tornar a acotar el cap. Per això tenen presos alguns dirigents tant de temps, sense cap raó objectiva. Com hi tenen els joves d’Altsasu. O com ara tenen els set presos nous dels CDR. El problema vindrà perquè ni amb set presos, ni amb nou ni amb setze, aconseguiran el seu objectiu. Perquè no tenen cap programa per aplicar. El seu únic argument és el de l’autoritat imposada. Allò tant d’allà de l'”ordeno y mando”. Això, més enllà de la Por genera Rebuig. I el cas és que no saben què ordenar ni què mandar. Perquè duen molts anys, segles, expulsant del seu sí a tots aquells que pensen. Els qui pensen són perillosos per a qualsevol règim autoritari. I els científics espanyols de tot tipus duen segles exiliant-se o acabant tancats o morts. El resultat és que, quan els problemes s’agreugen, i ara són veritablement greus, no hi queda ningú que puga aportar cap solució. Els qui ho podrien fer se n’han anat. I els qui encara hi són, només són els aduladors del qui mana en el moment, que són molt bons donant la raó, però no ho són plantejant com eixir del problema. I hi ha una crisi econòmica que serà molt difícil de superar. Una crisi climàtica a la qual només podem fingir que no veiem. I una crisi de desafecció d’una bona part de la població que ja no es podrà superar mai. Després de l’1-O, ja no es pot tornar enrere. I els qui podrien aportar solucions, els més intel·ligents, fa molt que se n’han anat. Un país que pretén que un científic cobre el mateix que una dona de fer feines, es queda sense científics.

De manera que, davant de l’atzucac on es troben, es veu que han decidit tirar endavant, malgrat que ja s’ha vist que la seua “solució” no soluciona; només agreuja el problema. Per això, tots aquells que s’aparten mínimament de la rígida ortodòxia que imposen els més intolerants, patiran. Patiran, patirem, els qui no tenim com a llengua materna el Castellà. I els qui demanen llibertat d’expressió. I els qui defensen el dret a decidir sobre coses molt elementals, com a triar parella,  a deixar la parella o a canviar de parella. O els qui no s’adapten a uns cànons tan rígids com aquell tan ridícul (de qui no recorde l’autoria): “todo español bien nacido ha de ser fan del Real Madrid”.

I tot per a res. Perquè com no pot ser d’altra manera, al final, volent mantindre un organisme viu, com una societat, immòbil com en una imatge fixa, acabaran perdent-la. I en lloc de negociar i acabar com a bons amics i veïns, acabaran perdent bous i esquelles. Com ja ha passat a tota Sud-Amèrica, Amèrica Central, Filipines, Colònies africanes o a Gibraltar. Per fi, com a gran consol, s’alegraran molt de guanyar un partit de futbol de seleccions nacionals en contra de les Illes Feröe.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *