Dreta? Quina dreta?

Diuen al meu poble que s’agafa abans a un mentirós que a un coix. Tal qual. I ja fa anys que l’únic argument d’alguns partits polítics per a demanar el vot als ciutadans és “.impedir que guanye la dreta”. i això ho visten amb frases més o menys recurrents d’aquelles que no convencerien ningú que pensés una miqueta. Per exemple, “si tu no hi vas, ells tornen”, “cal barrar el pas a la dreta”, i d’altres del mateix tipus. I el cas és que els ha funcionat unes quantes vegades. de fet, ara mateix el PSOE està en funcions perquè molta més gent que a les anteriors els va votar i van passar de vuitanta-i-tants a cent vint-i-tants escons. De la mateixa manera que ERC també va pujar.

Al mateix temps hi ha partits que al nom tenen una paraula: com “esquerra”, “socialista” o “compromís”. I afirmen que això és garantia de ser d’esquerres. Al mateix temps, titllen d’altres de ser de dretes. Tot plegat, pressuposa dues condicions que no sempre es compleixen: 1. que un percentatge molt alt de la gent és molt ignorant. i 2. que les eleccions s’han de repetir cada quatre anys per tal que la gent no recorde el què van prometre l’anterior vegada.

I ara no es dóna cap de les dues. A Catalunya, però també al País Valencià i a les Illes, hi ha molta gent, un percentatge molt alt, que ha adquirit consciència política. I mira el què fan els qui ha votat. I s’emprenya si es considera estafat. A la resta d’Espanya, això es veu que no passa. Per això hi ha una diferència tant gran en el comportament polític a una i altra banda. A més  a més, anem a les quartes eleccions en quatre anys, massa poc temps per a oblidar el que ens van prometre fa uns pocs mesos.

Només donaré dos detalls. Els presos polítics i la repressió contra l’independentisme per part de l’estat espanyol no ha canviat, ans al contrari, des que manava el PP fins ara que mana el PSOE. Si fan el mateix, això déu ser perquè són iguals. Tant és el que diguen les sigles, els portaveus, els lloadors, els convençuts i els pagats de qualsevol esglaó de l’escalafó.

L’altre detall és la crisi econòmica. Ja fa molts mesos que es veu que l’economia no va bé. Que amb salaris cada vegada més baixos a tot arreu, tant és que fabriques i a quin preu. No tindràs clientela. I canviar aquesta manera de fer, implica que aquells que ara són els més rics, els qui tenen accions de grans corporacions però no produeixen res, deixen de ser rics. I a un país com  Espanya que té infraestructures obsoletes, directament inútils o d’altres necessàries no les té, on el talent es pretén que treballe de franc i que gasta en armament i grans festes el que no té, aquesta crisi l’ha d’afectar més que a altres. De manera que cal fer alguna cosa per tractar, amb desesperació, de tapar la veritable crisi. Llavors, just la vespra que el Banc d’Espanya anuncie que l’economia es contraurà, just abans que arriben les sentències dels presos polítics barrejades amb la fiesta de la Raza (original de Franco) i que ara s’anomena de la Hispanidad, es munta un altre espectacle mediàtic amb centenars de guàrdies civils encaputxats detenint a nou persones i acusant-les de tot allò que els semble bé. Com a mínim, que la gent, que n’hi ha, que no pensa i només veu allò que li ensenyen les quatre teles tronades que encara emeten, tinga un boc expiatori per a justificar les retallades que li cauran al damunt quasi de seguida.

Mentre, d’allò de la corrupció, dels aliments contaminats que es venen sabent que estan contaminats, de la manca d’inversions allà on fan falta, de la munió  de personatges sinistres que fan apologia del nazisme amb exhibició de creus gamades i tot, dels abusos que suposa pagar impostos del primer mon quan es tenen serveis del tercer, del fracàs escolar, de les retallades en sanitat, de la manca de recursos per a la dependència, de… De tot això, ara  no cap parlar, que el més important és la detenció del comando aigua oxigenada. Com en el seu temps hi va haver el comando Dixan. Amb marca comercial i tot.

I a tot això, Compromís que diu que es presentarà junt amb Más Madrid. Encara més Madrid? Perlamordedéu, que deien les àvies del meu poble.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *