Aquest divendres i dissabte, a Almassora ‘han celebrat les terceres jornades d’estudis d’Almassora. I ha segut la primera vegada que hi he pogut participar. Ha hagut una sèrie de ponències sobre el tema a càrrec d’experts de la Universitat de València, de l’Acadèmia de la Llengua i també d’alguns experts d’Almassora en toponímia, que han resultat ser dels més importants del país.
A més a més de passar-nos-ho molt bé, de retrobar-nos amb persones que feia molts anys que no veiem, hem après molt. Hem descobert que coses que sembla que no tenen massa importància en tenen i molta. Que el nom d’un lloc, o d’un carrer, o d’un camí, d’una casa o d’una alqueria concreta, que has sentit dir des de menut i que tu saps com en deia ta mare o la teia àvia, és un patrimoni immaterial que cal conservar. I que aquesta és una tasca de tots. Que el nom de molts llocs es perd perquè aquest va lligat a una activitat que canvia amb el temps o desapareix. I desapareix la paraula “alter”, que és un tros de terreny més elevat, molt sovint envoltat d’altres que són més fàcilment inundables. I descobreixes que el carrer “Almirante Cervera”, que hi ha a Almassora, no està dedicat al marí que va perdre amb la seua flota el 1898 la batalla naval de Santiago de Cuba. Està dedicat al creuer Almirante Cervera, que va participar, entre moltes altres operacions de la guerra civil, en el bombardeig de Málaga i després en el bombardeig de la gent que fugia en el que es va batejar com la “desbandá”. Resulta que aquest vaixell també va bombardejar Castelló i altres ciutats de la costa mediterrània.
Per tant, hem descobert que alguns dels topònims urbans tenen arrels sorprenents. I hem pres consciència de la importància de la feina que cadascú podem fer només recollint els noms de les coses, dels llocs, de tot allò que ens sembla que no pot ser massa important perquè sempre ho hem tingut molt a la vora. I si transmetem aquesta informació a algú que se n’ocupe de ordenar la informació aconseguirem salvar la nostra història, el saber, els oficis dels nostres avantpassats i també l’origen d’alguns llocs de nom aparentment molt estrany.
Al final, hem fet un mínim treball de camp, recorrent alguns carrers d’Almassora, anant des del Raval de la Trinitat fins a les Revalladores, a la vora del riu de Millars, just al costat d’on està la Casa de les Reixes, el partidor que es va fer ara fa 230 anys per a repartir l’aigua destinada al reg d’Almassora i la destinada al de Castelló. Una obra d’enginyeria molt notable per al temps en el què es va fer, amb una galeria de quilòmetres de longitud.
En resum; un plaer al qual s’afegeix el goig de veure com molt a la vora tenim experts de molt nivell en una disciplina que ens pensem que no té importància, però que ens afecta molt de prop. És com el cas de la plaça de la Picaora, que tothom coneix per aquest nom, però que oficialment s’anomena del doctor Fleming. Que el descobridor de la penicil·lina es mereix un reconeixement a un poble que va patir diferents pestes al llarg de la seua història, però que no pot oblidar el seu passat amb el cultiu i el treball del cànem i que ha estat a punt de perdre topònims relacionats com la “bassa del banyador”. Que una cosa no treu l’altra. Ara, a veure si les autoritats fan cas als que en saben i posen unes quantes plaques pel poble explicant el que hi ha (o hi havia) a uns quants llocs. Seria, a més a més d’una bona eina cultural, un bon reclam turístic. Per exemple.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!