El pla. II.

Ja està. Ja s’ha obert el meló. I no hi havia polpa. Era per a tirar. De manera que el proper 10 de novembre, Espanya anirà a unes noves eleccions. En quatre anys, quatre vegades. I allà cadascú amb el pla que s’havia fet. Càntir nou, aigua fresca. Tornaran a eixir les urnes al carrer i tothom a votar. Sánchez es pensa que augmentarà. Casado pensa que no pot empitjorar, Rivera sap que perdrà, Podemos sap que no pot ni podrà i Vox, segurament, pujarà més encara. Segurament, per Nadal tot continuarà igual. En aquestes, es podrà triar entre l’extrema dreta i poca cosa més. Per no poder triar, no hi ha cap polític de cap dels “grans” partits que tinga una talla intel·lectual mitjanament acceptable. Però els que s’han quedat amb el pla a la mà, literalment, són els d’Esquerra. Després d’arrossegar-se per a demanar investir “l’esquerrà” Sánchez (el cap de Borrell, mireu si es moderat, esquerrà i intel·ligent) ara han descobert que allà no els volen ni veure. I que tant era el que fessin. No n’aprenen del Sinn Feinn.

De moment, el pla per afrontar la sentència contra els presos polítics se n’ha anat en orris. Em sorprèn fins i tot la CUP, que demana una amnistia. Un detall: no veig jo les espanyes disposades a cap concessió envers uns presoners que els són molt més útils empresonats que en llibertat. Només els deixarien anar si estigueren molt pressionats, però no veig jo gaire pressió, de moment. Fins i tot qui en posa és el propi Sánchez, que voldrà apuntar-se el punt de la sentència en plena campanya electoral. Ja podeu reclamar amnistia, ja.

I, per acabar, un presagi. Segurament, després de les quartes, en pocs mesos vindran les cinquenes. I ells faran com que no passa res. I encara hi haurà babaus que s’emocionaran amb la selecció de bàsquet, la de futbol o la del que se us acudisca. Mentre, ni es parla de corrupció, ni de la responsabilitat dels brots de listeriosi, ni dels desnonaments, ni de la precarietat laboral, ni de la fuita de cervells, ni de la manca d’infraestructures, ni dels diners propis que ens són manllevats per a pagar armament inútil o obres faraòniques que no serveixen per a res, ni de res d’allò que ens afecta. Panem et circensis. Però un i altre de mala qualitat.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *