El pla.

Sembla que hi ha molta gent que té un pla. Potser no siga cert, però pel que fan, ho sembla. Tal i com van les coses, sembla que ERC té un pla.

Com tenen els seus dirigents a la presó, això els permet fer pena. De manera que, fent pena, tal vegada els seus votants independentistes els continuaran votant. I com ja queda clar que la “E” ès d’esquerra, poden augmentar el nombre de vots a partir de gent que vota al PSOE. D’això en diuen eixamplar la base.

Pedro Sánchez no vol governar amb Podemos. Així que ha decidit anar a noves eleccions perquè pensa que les guanyarà amb més avantatge que les anteriors. De manera que així podria “manejar” millor la sentència del supremo sobre els presos polítics.

JxCat té dirigents que volen tornar enrere, per si els de ERC els deixen sense prou tallada del pastís, i d’altres que volen seguir endavant, perquè és el que va decidir el Poble de Catalunya.

El PP està content perquè ja ningú parla de la seua corrupció. Albert Rivera té el pla de seguir tenint partit d’ací a un mes. I VOX no té pla, perquè no li cal. Amb un banderot ja en té prou per a bastir el seu discurs. Allà on mana obertament, per exemple Andalusia, amb el poc que hem sabut de com van les coses, n’hi ha per començar a córrer.

Però tots compten amb una realitat indiscutible. Mentre a Catalunya la gent està més o menys informada i preocupada per la política, a Espanya no. Només es parla, i malament, del immigrants, dels catalans i de futbol. Els dos primers col·lectius són els culpables de tots els seus problemes.

De manera que un resultat previsible dels plans de tothom pot ser el següent:

En primer lloc, es fan eleccions a Espanya. Tant és qui les guanye. Hi ha una coalició entre VOX el PP i Ciudadanos que deixa fora el PSOE. O, encara millor. Hi ha una coalició PP Psoe que deixa fora tothom. Les eleccions catalanes ja són irrellevants perquè, de la mateixa manera que s’ha aplicat el 155, es suspèn l’autonomia i els presos polítics es passen els propers vint anys a la presó. Com ja li va passar, ara fa tres-cents anys, al general Basset. Els dirigents catalans que volien eixamplar la base i, de passada mantindre un sou, es queden sense res; a menys que se’n passen a lloar les excel·lències de l’estat veí. Que n’hi haurien.

Clar que, tot això entropessa amb la voluntat de la gent. De les persones que ja estan emprenyades, i que recorden els colps, la por, els atacs que continuen i no s’aturen, la impunitat dels agressors i la feblesa de les respostes dels seus representants. I amb una evidència. Hi ha mites que no se sostenen de cap manera, si es pensa: Posem-ne dos exemples, per acabar. El 2 de febrer del 1943, el recent anomenat Mariscal Von Paulus va rendir el sisè cos d’exèrcit alemany a l’exèrcit roig. I va ser fet presoner de guerra. L’home va viure fins el 1957. Us l’imagineu, durant el seu captiveri essent el cap del sisé exèrcit de la Wehrmacht? Oi que no? Doncs això.  Heu sentit a dir que el PSOE és d’esquerres? Doncs mireu el govern en funcions com estreny les costures econòmiques a valencians, mallorquins i catalans. Per no parlar del senyor Borrell, que sembla un comodí. Tant podria ser un ministre del PSOE com de VOX. Sense canviar quasi res del què diu.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *