Quan no hi ha res a dir.

Ara fa uns dies, algú sense massa trellat però amb mala baba, ha abocat una altra falòrnia sobre els catalans. Es tracta d’espiar els xiquets als patis de les escoles per a comprovar que parlen Català (al País Valencià, Valencià, que és el mateix). I diu que hi ha espies que els vigilen, per a que no parlen altres llengües. Qualsevol persona amb dos dits de front veu de seguida que això és una bajanada, que ningú faria una cosa així. És una estupidesa. Tot i que els franquistes, en els primers anys del règim del genocida sí que ho feien. I castigaven severament els xiquets que al pati parlaven Català. Però això ho feien ells i estava bé. No va servir per a res més que per a amargar la vida dels xiquets i de les seues famílies, però es veu que es tractava d’això.

El cas és que de seguida, uns quants diaris d’aquells que anomenem mitjans de comunicació (ves a saber per quina raó en diem així) ho van esbombar. I una gran quantitat de gent s’ho creu. Sembla impossible, però hem de considerar que tots aquests mitjans encara publiquen els horòscops i la gent també se’ls creu.

Però al final, estem en agost. I ningú fa cas de res. Per això Isabel Bonig, la dirigent del PP valencià ha pres el relleu de l’espionatge als patis del col·legi. Justament ella, una dirigent caiguda en desgràcia a un partit on quasi tots els dirigents, (a València ciutat, tots sense excepció) estan imputats per delictes relacionats amb la desviació de fons públics (de tots) cap a les seues butxaques. I ja troba qui li faça cors. Curiosament, aquests mitjans escrits sembla que ja no recorden tot el reguitzell d’escàndols econòmics relacionats amb els personatges que veuen espies per tot arreu. I no en parlen. Com no en parlen de l’estafa del finançament autonòmic. Ni de l’escàndol de les compres d’armament inútil mentre se’ns diu que no hi ha recursos per a les necessitats bàsiques dels ciutadans.

O, cenyint-nos només a l’àmbit de l’ensenyament, del nivell tan lamentable que assoleix la mitjana dels nostres joves en acabar el seu recorregut educatiu. I del escàs o nul domini de la llengua. No només de l’estrangera, que és negligible, sinó de la pròpia, en siga una o dues. Per no parlar del nivell general en Ciències Naturals o en Matemàtiques.

Però clar; d’això la senyora Bonig no en parla. Recorde jo que ja fa uns anys, el 2015, va exhibir a un ple de les Corts Valencianes, la seua foto com a que havia fet la primera comunió, mentre el president Puig ja cobrava un sou públic. Es veu que volia fer veure que és més jove que ell, però no li va fer cas ningú. Ni els seus. Al final, però, entre el furtar i el parlar Català, no hi ha dubte d’on està el delicte. I d’això se’n fa ressò. Amb les seues perspectives, de què ha de parlar?

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *