Menys de quaranta-huit hores.

Ara mateix, falten menys de quaranta-huit hores perquè acabe la possibilitat d’investidura del interí Pedro Sánchez. Tal i com l’home va jugant les seues cartes, és molt possible que demà passat, a aquestes hores, ja estiga obligat a convocar unes noves eleccions. I continuaríem sense pressuposts, amb governs interins, sense pintar gairebé res enlloc però convençuts que som el melic del món. Amb unes empreses de l’IBEX, que són les qui al capdavall ho sostenen tot (en benefici propi) que han quedat endarrerides tecnològicament i que tenen cada vegada menys possibilitats de negoci.

Ben mirat, no és d’estranyar, que reaccionen d’una manera tan visceral contra tots els qui no parlem com ells ni pensem com ells (suposant que ells pensen, que ja és suposar). Malgrat tot, ens tenen por. I pot ser tinguen raó. Nosaltres som com aquella imatge de la mort que va veure el mercader a Bagdad i el va fer fugir fins a Damasc. És només una sensació i ja ho veurem d’ací a dos dies, però em fa la sensació que el senyor Sánchez no es menjarà els torrons a la Moncloa.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *