L’estratègia de l’estruç. i 3.

Com a final d’aquesta sèrie, arribarem a una prova mítica, al mateix temps que poc útil. La Selectivitat. L’examen de Selectivitat és aquell que permet arribar a la Universitat. Es tracta d’un examen en el què, en tres dies, es fan proves de gairebé totes les assignatures que s’han cursat en el segon curs de Batxillerat. I hi ha professors, i pares també, que es passen tot aquest curs obsessionats amb aquest examen. Fins i tot, hi ha matèries que estan completament orientades a aquest examen. Per exemple, de Literatura Castellana, s’estudia Valle Inclán. O de Història de la Filosofia, Kant i Plató. %

El que no es té en compte és que aquest examen suposa el 40% de la nota de Selectivitat. L’altre 60% és la mitjana de les notes de primer i segon curs. Així, quan els alumnes arriben a “la prova”, ja tenen més de la meitat del peix venut.

A més a més, en Ciències s’ha anat avesant els alumnes a uns exàmens molts senzills i semblants d’un any per l’altre. De manera que molta gent se’l prepara resolent uns quants exàmens d’anys anteriors i prou.

Per això enguany ha hagut tan gran escàndol en l’examen de Matemàtiques. No era calcat al de l’any anterior. Però sí que estava ajustat al temari. Això ha provocat que, de seguida, pares, alumnes i mitjans de comunicació hagen posat el crit al cel i l’hagen qualificat de “intolerable”. Senzillament, els alumnes, alguns d’ells, no estan preparats per anar a la Universitat. Per no tindre, no tenen ni la menor tolerància a la frustració. I l’hauran de menester, perquè la vida que els espera serà qualsevol cosa menys fàcil. Però per a tots és més fàcil bramar en contra d’un examen normal i corrent, abans de denunciar la poca preparació dels alumnes en general. Perquè molts d’ells, arriben a la Universitat amb moltes faltes d’ortografia. O també n’ixen, i arriben a la carrera docent amb faltes.

I vostès em disculparan, però això em resulta intolerable. I no voler-ho veure és, com en tants altres aspectes de l’ensenyament, amagar el cap per a no veure la realitat.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *