El dia del malson.

Just avui, vint-i-un de maig, els presos polítics catalans han anat a prendre possessió dels seus càrrecs electes, en representació dels milions de persones que els han elegit. I hi han hagut d’anar emmanillats. Allà, al congreso de los diputados i al senado, els han llevat les manilles i la policia que els escortava i vigilava anava vestida de paisà. Segurament, algú haurà pensat que deixar-los, com han vingut i se n’han tornat, escortats per la guàrdia civil vestida de guàrdia civil, hauria recordat a més d’un i més de dos, aquell inefable i berlanguià colp d’estat protagonitzat per un guàrdia civil amb bigoti.

En qualsevol cas, el resultat ha segut el mateix. Tant era el què feren la resta de càrrecs. Els únics protagonistes eren els presos polítics. Que s’han comportat amb molta dignitat i enteresa. Sabedors de la seua posició de força, davant la impotència dels qui els mantenen presoners i volen, però no poden, donar sensació de normalitat.

Si voleu dos detalls de com ha anat la cosa, jo em quedaria amb la promesa del senador Raül Romeva i amb la cara d’odi i d’impotència d’Alberto Carlos Rivera. De la mirada condescendent dels diputats Turull i Sánchez no cal parlar-ne. Als malcriats maleducats cal deixar-los al seu lloc. I si es pot fer només amb una mirada, doncs millor.

Del fet que l’altre Sánchez, el Castejón, al primer líder que saludara fora al feixista de VOX, assenyalar que el seu nivell d’ignorància política queda també en evidència.

En tot cas, la paràlisi allà és tan grossa que tot el protagonisme, tot, se l’han endut els cinc presos polítics. Que segons ens volen fer creure els intranscendents de l’Altiplà, no existeixen. Volen negar la evidència i no poden fer-ho. Avui, al bell mig del seu propi hemicicle, s’ha fet present el seu primer malson. De moment.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *