Malament anem.

Al final del curs, amb la Química de segon curs de Batxillerat, cal arribar a la Química Orgànica. Com a mínim, una mirada lleugera. I, en arribar als sabons, les sals sòdiques (o potàssiques) dels àcids greixos, cal fer una petita introducció al procés de saponificació. I aquest any m’he trobat que cap dels alumnes que tenia a classe, ni ells ni elles, sabia què era una aixovar ni tampoc una bugà (bugada). Això no m’havia passat mai.

Quan els he explicat el significat de la paraula, només una alumna ha reaccionat.

Ah! Sí. El ajuar, és això. M’ha dit la xiqueta, per referir-se a l’aixovar. Per a la bugada, res de res. Ni tampoc  del segon significat, el de feinada.

Ja fa temps que es va detectant una pèrdua de vocabulari en tots els camps. I sembla que ningú se n’acaba de preocupar. I així ens va. Com més anem, més perdem. Com ens diria qualsevol vell, “a cada bugada perdem un llençol”. I això no pot ser. Ens cal defensar una llengua que no té més defensors que nosaltres mateixos. I cal enriquir el llenguatge. L’escrit però també l’oral. I cuidar la pronuncia. I no sempre es fa. Al final, un es queda amb la sensació que tracta de nadar en contra d’un corrent abassegador que tot ens ho arravata. I ja no cal parlar quan vas al mercat i sents, a alguna parada que algú demana, o ofereix, “sandies”, “espinaques”, “puerros” o “cols de repollo”. Aquesta darrera l’he sentida fa dues setmanes. Us ho puc assegurar.

I mentre, els experts en el tema, omplint-se la boca amb els avenços en els coneixements de la llengua. Al mateix temps, ens comença a arribar una brama segons la qual algú vol fer fora Empar Marco de la direcció d’Àpunt per a posar algú més “afi”. Per a una vegada que tenim una televisió digna i que no fa vergonya, ja ens la volen afinar. Senyor, quin País!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *