Des de la Plana

Dies després de les eleccions, i mentre esperem les properes, m’he entretingut en mirar i comparar els resultats electorals del meu poble, Vila-real, a les eleccions generals espanyoles i autonòmiques, entre els anys 2011 i 2019. Només he comptat aquells partits amb un nombre considerable de vots o amb una significació política que m’ha semblat remarcable. Per això, per exemple, apareix España 2000 i no ho fa la Falange (perquè els vots que ha tret en les dues ocasions és molt menut) o per això no pareix el PACMA (perquè la seua significació política no m’ha paregut en excés rellevant). A grans trets, els resultats són els següents:

Hi ha algunes dades que són evidents. El PP baixa molt en aquests vuit anys. Però el PSOE no puja tant i tant. D’altra banda, hi ha un parell d’aspectes que em semblen destacables.

D’una banda, els vila-realencs, distingeixen entre eleccions autonòmiques i nacionals. És molt significativa la diferència de vots per a Compromís entre les unes i les altres. D’alguna manera, sembla que la gent pensa que Compromís és més important a un parlament proper que a un altre de més llunyà. Que allà, ens representaran millor els partits que s’anomenen a ells mateixos «estatals».

Malauradament, aquesta creença popular no es veu reflectida a la realitat, perquè els grans partits espanyols que han governat totes les institucions, inclòs l’ajuntament, mai han dedicat massa esforços a proporcionar bons serveis als vila-realencs. Per esmentar uns pocs detalls, la ciutat no té eixida pròpia a l’autopista AP7, ni disposa d’uns accessos per a mercaderies a un ferrocarril que encara no té tampoc ample europeu. Les connexions amb la resta de ciutats de la Plana són pitjors ara mateix que fa seixanta anys. Llavors teníem un ferrocarril de via estreta, ferrocarril, autobusos i transport privat. Ara mateix, només hi ha el mateix ferrocarril que hi havia i autobusos; però el trànsit privat no ha envaït tot i costa molt més anar, per exemple a Castelló, que fa només trenta anys.

D’altra banda, hi ha un fet preocupant. Hi ha un nombre important de vila-realencs que han votat l’extrema dreta. Com a mínim, amb discurs obertament d’extrema dreta.

Finalment, costa d’entendre com no hi ha encara cap partit polític, amb tot el què està passant, que propose cap mena de ruptura amb un sistema polític que, després de quaranta anys, ha segut incapaç de proporcionar, ni a Vila-real, ni a la Plana ni a tot el País Valencià, un tracte fiscal i cultural en el qual els ciutadans es puguen sentir còmodes. En aquest temps ens hem empobrit, continuem pagant com si fórem rics i cada vegada més, hem de sentir que la culpa de tot el que ens passa és nostra perquè ens entestem en parlar Valencià.

Mentre, en la campanya que encara ens retruny a les orelles, el discurs del partits estatals s’ha centrat en Catalunya, en la unitat de la pàtria i en la negació de qualsevol mena de diàleg. Però ningú parlava sobre les mancances o les necessitats dels valencians. Com pot ser, que tants vila-realencs hagen votat per uns candidats amb un discurs amb tan poc de trellat?

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!