Avui, una bona part dels llauradors valencians, aquells que es dediquen a criar taronges, s’han tornat a manifestar. Centenars de llauradors han demanat, a València, un preu digne per a unes taronges que enguany s’han quedat penjant dels arbres mentre a Europa es menjaven les que s’importen de països tercers, especialment des de Sudàfrica.
Malauradament, no crec que s’aconseguisca res. Als mandataris europeus els deu ser ben igual que les taronges de països tercers es tracten amb molts plaguicides que a Europa estan prohibits. O que arriben després de viatges molt llargs amb vaixells que propicien que, quan el consumidor les va a comprar ja siguen fruita vella. Probablement, els mandataris europeus no en mengen.
I pel que fa a aquells que s’atribueixen el paper de representants del poble espanyol allà, en general són una colla d’indocumentats i pocavergonyes que han aprovat la normativa que permet les importacions massives que ara es fan (i les que vindran, que encara deixaran menudes a les actuals). I ara, com estan en campanya electoral, una campanya per tal de mantindre les seues poltrones, prebendes i sous estratosfèrics a canvi de no fer res de profit, als seus “actes de precampanya” reparteixen suc de taronja.
Desgraciadament, ja veureu com molts valencians, i entre ells molts dels qui s’han manifestat avui, tornen a votar als mateixos partits que els han enfonsat el tarongerar i la manera de guanyar-se la vida. Per a la seua desgràcia, encara queden valencians, massa, que es pensen que allò que voten no té pràcticament influència en el què els passa després. O encara pitjor; n’hi ha que, quan els dius i els demostres que els qui manaven no eren res més que uns lladres, encara et diuen que, al menys, com ja t’han robat, no ho tornaran a fer, perquè els altres encara t’hauran de robar més per a poder ser com aquests. Només recordar que els qui van enfonsar el País Valencià al llarg de més de vint anys, encara és hora que demanen perdó per res. I quan els tanquen a la presó, per lladres i corruptes, encara tenen la barra de demanar la llibertat per malaltia. I que ara, estan més preocupats pel que passa a Catalunya que per res del què passa ací. Només per esmentar-ne uns.
Al menys, però, veig jo que els llauradors de taronges valencians, els de la Plana, sense anar més lluny, es mouen. Poc i sense massa força ni empenta, però es mouen. Tant de bo entenguen que, d’ací a poques setmanes, tenen la ocasió de deixar a més d’un pocavergonya sense sou fix per a uns quants anys més. Dels d’ací, dels d’allà a Madrid i dels de més enllà, a Strasbourg. I ací ho deixe.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!