Cent anys.

El “Sindicat” de Vila-real fa cent anys. Així s’anomena, Sindicat a la Cooperativa Catòlico Agrària de Vila-real. Va ser fundada en 1919 per la gent “de bé” del poble amb el recolzament del Clero per tal d’apartar els treballadors pobres de les temptacions que llavors oferien els sindicats obrers. Per la mateixa època, van aparèixer entitats similars a molts pobles de la Plana. Almassora, Castelló, Nules, Borriana… Amb els anys va anar creixen i diversificant la seua activitat. La secció de crèdit va anar guanyant importància per damunt de la pròpia cooperativa que oferia productes i serveis agraris amb millors condicions que la competència.

La darrera crisi bancària, va acabar integrant-la dins d’un grup més ampli amb seu a Andalusia, però encara conserva la marca i la cooperativa com a servei independent. A banda d’altres serveis que ofereix la fundació caixa rural, que van des d’un local social fins a col·laboracions amb múltiples entitats de la ciutat. Inclús una gasolinera low cost i una tenda amb productes de tota mena: des de fitosanitaris fins a vi. Fins i tot, d’uns anys ençà, ofereixen un servei de gestió integral dels horts de taronges dels llauradors que així ho demanen que inclou tot el manteniment i fins i tot la venda del producte als majoristes.

Curiosament, mentre celebren el seu centenari, participen també en una sèrie de manifestacions per a demanar unes millors condicions per als productors minifundistes de taronges. Proporcionen autobusos per anar a les manifestacions, donen informació sobre la situació o organitzen un cicle de conferències sobre agricultura en general i citricultura en particular.

Crida l’atenció que aquells patricis que fa cent anys van voler atreure els treballadors a actituds “d’ordre”, defugint aquelles amenaces que els suposaven les idees comunistes i anarquistes, ara mateix hagen acabar en el mateix vaixell que aquells antics obrers i petits propietaris. Abocats a la pobresa. És la conseqüència de tindre un sector, el agrícola, molt debilitat, per manca d’una modernització que s’ha anat retardant com tot allò que significa progrés. No tenim infraestructures de transport, no hi ha una xarxa de comercialització que garantisca el control del producte fins arribar al consumidor final, no tenim plataformes potents de comercialització i no tenim gaire gent en el sector que parle llengües i que estiga defensant un bon producte als mercats de destinació.

Per això el centenari deixa un cert regust amarg. Com amargues eren les taronges, abans de començar a cultivar-se com a fruita de consum. A Vila-real, de les taronges amargues, en diem “bordes”.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *