Quarta setmana de vaga.

Anem per la meitat de la quarta setmana de vaga de les netejadores de vuitanta-set instituts de Secundària del País Valencià.

A hores d’ara, ni l’empresa s’ha posat al dia amb els sous de les treballadores ni ningú amb responsabilitat ha pres cap mena de decisió. Pel que fa a l’empresa, es comenta que hi ha alguna treballadora a la qual se li han abonat algunes mensualitats; però tot sembla ser més un rumor que altra cosa. Molts diuen que coneixen a algú d’algun altre institut que té una companya a la qual li han pagat, però ningú concreta res. De manera que, pel que es veu, l’empresa ni paga els sous que deu ni té massa intenció de pagar.

D’altra banda, a la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport se’n renten les mans. Allà sembla que el problema no tinga res a veure amb ells. Malgrat que degué ser un càrrec de la Conselleria el qui va signar el contracte per a netejar amb l’empresa Limpiezas Raspeig, i que ja se sabia que aquest empresari arrossega des de fa anys tota mena de problemes financers, ells responen que la culpa és de les directives dels instituts perquè no obliguen a complir uns serveis mínims a les treballadores. I també d’aquestes per no netejar. Del fet que l’empresa que les contracta no els pague els sous, no semblen saber-ne res. Fins i tot sembla que s’ha insinuat que si els professors volen netejar, ho poden fer. Però ells? Ells estan al dia en tot. Els instituts estan bruts, les al·lèrgies van al més, però ells no són responsables de res. Ho han fet tot perfectament. D’ací a mes i mig quan s’haja de votar, pot ser més d’un s’ho trobarà.

El Departament se seguretat i higiene laboral tampoc no sembla considerar que tindre uns centres que no es netegen en quatre setmanes pot ser de la seua incumbència. Quan es tracta de posar un metre de barana a un esglaó per evitar que ningú entropesse, sí que envien algú per a revisar que estiga ben posat. Però ara que els flocs de borra feta de fibres de tota mena es van ensenyorint de les aules no és problema seu.

I resulta que, com diu que ja només resten dos mesos més de contracte, després ja se’n signarà un altre amb una empresa més seriosa.

De tot plegat, trec la conclusió que l’ensenyament no li importa massa a ningú. Que, mentre els xiquets i els adolescents estiguen allà als instituts, no cal comptar-los en cap mena d’estadística. Ni en l’atur, ni haver-los de controlar pels carrers ni res. I, fins i tot pot ser que algú de tots aprenga alguna cosa d’interès.

La veritat siga dita. Amb tanta incompetència en la gestió d’un problema, ja no sé si es vol fer de bades la campanya del populisme més barroer o si és que estan al capdavant no donen per a més.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *