L’avançament (electoral).

Finalment, Ximo Puig ha acabat de desfullar la margalida. I li ha eixit que sí. El darrer pètal indicava que calia avançar les eleccions valencianes. I fer-les coincidir així amb les eleccions a Espanya. Lluny, molt lluny, queden aquells temps en els quals l’home, Ximo Puig, era l’alcalde de Morella i tenia penjada a la porta de l’ajuntament una llista de tots els greuges que les administracions tenien amb aquella ciutat.

D’entrada, cal recordar que les eleccions espanyoles són una decisió de Pedro Sánchez, espantat davant l’ofensiva de l’extrema dreta per a fer-lo fora amb l’excusa d’una presumpta negociació amb els catalans. Podria haver continuat governant amb els pressuposts prorrogats, com ho farà el govern català; però per això cal fer política, i a Espanya no se’n fa. Allà es continua amb la vocació imperial sense tindre ja on caure’s morts. Allò que els valencians diem “bufar en caldo gelat”.

Quan Pedro Sánchez tria la data per a les eleccions, tria el segon diumenge de Pasqua. Una festa tradicional al País Valencià que ja ens van retallar els governs de l’Altiplà, més interessats en celebrar un martiri fosc i tètric que una ressusrecció gloriosa (fins fa molt poc temps, el dilluns de la segona Pasqua era festiu, però ara ja no). Però és que a Pedro Sánchez li és igual, el País Valencià i els valencians. Ell no sap res de nosaltres. Ni li importem , tampoc. Només vol vots a canvi de res. Perquè res ens dóna. El cas de Ximo Puig és diferent. Ell és valencià. I sap, o hauria de saber, que els votants d’esquerra del País Valencià només volien, fa quatre anys, fer fora el PP. Res més. Que els votants de la dreta no votaran mai al seu partit. Però que molts votants d’esquerra poden no votar-lo justament per posar les eleccions en un dia massa assenyalat. I preferiran anar-se’n al camp, a la platja o allà on siga en lloc d’anar a votar.

I aquest canvi electoral, aquest avançament de poques setmanes, quina utilitat té? Senzillament, tractar de donar més seriositat a la convocatòria de les espanyoles, que posats a fer coincidir amb altres, ja s’haurien pogut convocar el darrer diumenge de maig, coincidint amb les europees (que sí que són importants). Es podria dir que Ximo Puig fa bo aquell acudit del bobo que veu com un altre es tira daltabaix d’un pont i ell es tira també. O la versió alemanya, escrita pels germans Grimm d’una dona que perd un formatge mentre camina per un camí del bosc. I en tira un altre per a que el busque.

No serà d’estranyar que convocar les eleccions en festiu assenyalat faça baixar la participació. I si hi ha més abstenció, els vots els perdrà Ximo Puig, no la dreta ni la extrema dreta. A veure si per quedar bé amb l’amo, perd el ramat.

A l’altra banda de la coalició del Botànic, les darreres manifestacions de Mónica Oltra, malparlant de Catalunya i dels catalans, també poden tindre un efecte semblant. Compromís té molt de vot deixat. I si ella es desplaça cap a les postures de Ciudadanos o del PP, alguns d’aquests vots aniran a la primera marca i no a la marca blanca.

Mentre, els valencians, per no esmentar altra cosa, ja hem vist el principi del final de la nostra agricultura. D’ací a set anys, les taronges sudafricanes no hauran de pagar cap taxa per entrar a la UE. I d’això no en diu res ningú. Ni els del PP, ni Ciudadanos, ni tampoc el PSOE. Tots semblen molt preocupats per mantindre una suposada unitat d’una pàtria que als valencians ens ix cada dia més cara.

Per acabar, tota la incertesa que ha volgut posar Ximo Puig a la seua “decisió” s’assemblava a la presumpta incertesa que planteja una mala novel·la negra; d’aquelles que a la pàgina deu ja saps qui és l’assassí però que l’autor s’entesta en allargar fins a les quatre-centes.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *