Les sospites es confirmen.

El judici polític contra els presos independentistes semblava, abans de començar, molt inoportú. De fet, tota l’actuació de la part espanyola aconsegueix anar donant la raó a la part catalana des de fa anys. Però després del primer d’octubre del 2017, quan les imatges de la brutal (i inútil) actuació policial van fer la volta al món, voler fer passar l’actitud de les persones que esperaven per a votar sota la pluja, el vent fred i els colps de tota mena com a violenta era gairebé impossible. Com ho era voler fer creure que els presos polítics eren els instigadors d’una violència que només van practicar les forces policials espanyoles desplaçades allà.

En començar el judici s’han anat confirmat aspectes preocupants per a la imatge i el futur d’Espanya. Fa de mal veure com els representants d’un partit d’ultradreta seuen al costat de l’acusació mentre persones que duen anys practicant el pacifisme a ultrança seuen a la banqueta dels acusats. Però en començar amb els interrogatoris dels acusats, aquests han donat la volta a les preguntes per a posar de manifest la inexistència de cap prova de cap tipus que sostinga les acusacions.

Però els més pessimistes esperaven l’arribada dels testimonis com el punt on l’acusació es podria fer forta. I ara, quan ha arribat el primer dia de testimonis, els dos primers destacats han segut els anteriors president i sots-presidenta de l’anterior govern espanyol: M Rajoy i S Saenz. I han fet un paper ben lamentable. Han acabat responent amb evasives les acusacions de les defenses i reconeixent que ells no sabien què passava. Tantmateix, s’han presentat els primers testimonis que s’han negat a respondre les preguntes de la ultradreta. Per principis. I cada dia hi ha observadors internacionals. Tot plegat, dóna la sensació que les més altes instàncies de l’estat espanyol estan farcides de persones amb una capacitat per a exercir les seues funcions més que limitada. Pot ser degut al procés de selecció o per alguna altra causa. Malgrat que ja ho semblés abans, com més avança el judici més clarament es veu. Només cal posar, a tall d’exemple, la diferència entre les actuacions de la Fiscalia i les Defenses. Seria per a fer broma de no ser perquè aquestes persones, i moltes de les què encara hauran de declarar, influiran o decidiran sobre la continuïtat en la presó dels presos que ja duen més d’un any tancats.

I els partits anomenats d’esquerres espanyols, fent com que esperen ploure.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *