Cartes marcades.

Quan jugues amb les cartes marcades, el més habitual és perdre, perquè l’altre jugador sempre sap quines són les cartes que tens tu. Després dels mesos de la instrucció del “procés” ja es veia que la instrucció del jutge Llarena era dolenta. I també es veia vindre que el judici semblaria més un tràmit per tal de condemnar els presos polítics a llargues penes de presó. Com a aperitiu d’aquesta només hem de mirar enrere i veure la de mesos i anys que duen tots ells en presó preventiva. Això, els qui no no estan a l’exili.

Finalment, però, entre tot el vodevil del PSOE per a tractar d’enganyar una vegada més els partits catalans per a que li aprovaren els pressuposts, s’anava arribant a l’inici del judici. I no  ho havia places per als observadors internacionals. I el primer dia un esperpent amb la policia dient als familiars dels presos que no tindrien plaça, els de Vox organitzant les cues per entrar i els observadors internacionals allà, fent cua des de les cinc del matí.

I ara que el judici ja du quasi dues setmanes, hi ha un aspecte molt revelador. L’escenari és molt intimidador. I això que només el veiem per la televisió i amb càmera fixa. En directe ha de ser-ho molt més. Amb aquell cadafal on hi seu l’acusació i els jutges, allà dalt. Disfressats de jutge, que fan més por, amb aquelles togues, aquells rostres seriosos i el seu to de veu sempre amenaçador. I els reus, els acusats, allà baix. Després de vindre de lluny en el furgó des de la presó. I al darrere, el públic. Però des del primer dia, els acusats no s’han defensat. Han contraatacat i han esmicolat les acusacions. Però no només. Per alguna raó que desconec, tots els membres del tribunal han demostrat una inferioritat davant dels acusats, de tots, i de les seues defenses, impressionant. No entenen allò que lligen, sembla que no saben ben bé de què parlen, es confonen, estan a punt d’adormir-se o fan preguntes d’aquelles que reben respostes demolidores. No sé com s’accedeix als llocs que ocupen, però molt em tem que hi ha alguna mena de drecera en algun lloc. Tanta aparença d’incompetència no sembla casual.

I la cosa no deu anar molt bé quan ha hagut d’intervindre el propi Rei. Felipe VI ha fet unes declaracions segons les quals no es pot apel·lar a una suposada democràcia per damunt del dret. us deixe l’enllaç de la mateixa notícia a el País i al Vilaweb per a que veieu què entén la premsa de l’Altiplà i què no. Figura, segons el dret de l’estat al qual apel·la, que el rei no té un paper actiu en un cas com aquest; però ja ho llegireu, si no ho heu fet encara, i ja em direu.

Dic jo que malament s’ho han de veure per a treure l’home a fer aquesta mena de declaracions. Perquè si es tria democràticament el cap de l’estat, ell no ho seria. D’ací, dic jo, allò de la “suposada democràcia”.

Demà, a Catalunya hi haurà vaga general. I el judici continuarà, que l’han d’enllestir ben de pressa, que venen eleccions. Els observadors internacionals, que han de matinar molt cada dia per a tindre plaça garantida, faran uns informes demolidors. Ja han començat a fer-ho, de fet.

Sembla que els poders de l’estado estan tots remant per a assolir un únic objectiu, però no sembla que se’n surten, tampoc. De moment, aplien els dies prevists inicialment, de dilluns a dijous, i amplien l’horari, també. Es veu que si el fiscal no se sap el tema, els acusats tampoc cal que se’l preparen.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *