La vaga ja ha començat.

Després d’una darrera reunió entre les parts aquest mateix matí, no hi ha hagut acord. Que vol dir que l’empresa que té l’adjudicació per a la neteja, entre molts altres edificis, de 85 instituts de secundària al País Valencià, no ha pagat el què deu a les seues treballadores. I, per tant, aquestes han començat una vaga indefinida. Com es pot veure si es grata una mica en la història de l’empresa i en les seues relacions amb l’administració, el conflicte i les maneres d’actuar no venen d’ara mateix. Segurament, com tantes altres coses, aquest conflicte ja venia per a esclatar de resultes dels gestors anteriors. Però això no és excusa.

El que a mi em sorprèn és que es vulga fer creure que qualsevol servei públic sempre està millor gestionat i ix més barat si el fa una empresa privada. Al capdavall, l’empresa en qüestió bé haurà de treure beneficis. I aquests beneficis hauran d’eixir bé d’un sobrepreu o bé de menys salaris als treballadors. I ací, com a la resta d’aquest estat on ens hi toca viure, ja estem acostumats a que molts serveis públics els presta una empresa privada, o privatitzada. I resulten cars i de mala qualitat. Des del subministrament de l’energia fins els transports. Des de parts de la Sanitat, com allò que els malalts havien de pagar per poder veure la televisió a les seues habitacions fins, ara s’ha vist ben clar, la neteja dels centres escolars públics.

Un dels aspectes que em resulten més indignants és que aquelles persones que ara han hagut d’arribar a un recurs màxim, com una vaga indefinida, siguen d’aquelles que treballen molt per un sou que em sembla molt baix. I també que la Conselleria pague a l’empresa i que l’empresa no pague als treballadors. Possiblement, ja arrossegarà deutes o ves a saber què des d’abans. Però és molt frustrant que, davant d’una empresa que incompleix tan clarament les seues obligacions contractuals no es puga rescindir el contracte amb més facilitat. Són detalls de la legislació espanyola que renuncie a entendre. Esperem que, com a mínim, els alumnes, que en molts casos estan avesats a no fer servir papereres ni llocs previstos per a llençar els desperdicis, entenguen que algú va recollint allò que ells deixen anar com si res. Pot ser aquesta siga la única lliçò de profit que es puga treure, de tot plegat. De la resta, no n’espere res.

Peer exemple, aquesta darrera setmana, s’ha deixat Zaplana en llibertat provisional, però encara no ha tornat els diners que té fora, segons sembla. També s’ha absolt a Narcís Serra, que va enfonsar la Caixa de Catalunya embutxacant-se una bona picossada. La Fiscalia, “per no allargar la investigació”, renuncia a esbrinar on té amagats els diners que va furtar Rodrigo Rato. Només per esmentar tres casos d’aquests dies. Mentre, les dones de la neteja, hauran de fer filigranes per a continuar la seua vida normal. Tenen treball i són pobres. Com pot ser, això?

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *