La reacció.

Finalment, ha passat el què havia de passar. Els partits catalans, en vista que el govern de Madrid no estava disposat a negociar res que no fora donar-los el sí gratuïtament als seus pressuposts, han presentat, o mantingut, la seua esmena a la totalitat. Amb presos polítics no hi pot haver normalitat. I ja està.

El que resulta sorprenent és la reacció que ens arriba des d’Espanya. En primer lloc es convoca una manifestació a la plaça de Colón d’allà, on resulta que hi assistiran tota mena d’organitzacions feixistes. Des d’España 2000 fins a Democracia Nacional. I també els ciutadans i polítics que ho vulguen fer. Així quedara ben clar que España no negocia amb traïdors, ni amb separatistes ni amb ningú que pretenga trencar la eterna i immutable unitat de la pàtria. Per cert; no hi ha hagut cap mena de manifestació com aquesta per protestar per tots els escàndols financers, d’empreses que han fet fallida i que hem hagut de pagar entre tots, o per les trames de corrupció que han arribat a esquitxar des dels regidors dels pobles fins a la família Reial. Per això no s’ha convocat cap manifestació com aquesta.

Però és que el millor és que, de seguida, la caverna més dura i autèntica ha eixit en tromba a acusar els socialistes de traïdors i de voler esquarterar la pàtria. Tant, que de seguida ha hagut d’eixir la ministra Calvo a afirmar que ells no negocien res amb separatistes. Ni tampoc acceptaran mai un referèndum. Mai. Però és que, fins i tot el diari ABC, que és tan antic que ja sembla que existeix des de sempre, ha publicat un editorial que sembla calcat d’un altre que ja va publicar pocs mesos abans de l’inici de la guerra civil, el 1935. I demana a les dretes que aturen el boig de Sánchez, que quasi és pitjor que els separatistes.

Mentre, el judici als presos polítics està a punt de començar. Els observadors internacionals estaran per Madrid mirant a veure què passa, el menistre Borrell els ha enviat un dossier als mitjans de comunicació estrangers per a que no faça falta que s’informen de primera mà. I, per si de cas, també assignarà dos jutges per a que els expliquen què passa, allà. No fos cas que ho vegen. La borsa continua baixant. I els membres de la Comissió Europea semblen muts. Ja els anava bé tota la pujada del feixisme, a Espanya i a tota Europa. Ara veurem si encara té remei, aquella Europa o també se n’anirà en orris, amb un Brexit sense acord i unes potències econòmiques exteriors que semblen decidides a fagocitar una colla d’estats menuts que no s’acaben de posar d’acord en res important. Mentre, Junkers i els seus companys callen. Serà el cap de setmana, que el necessiten per a refer-se de tant esforç.

El que sembla clar és que aquells que parlen de diàleg s’han quedat sense arguments. Sense cap argument.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *