La negociació.

De sobte, tot són presses. I s’admet que caldrà negociar amb els catalans. Immediatament, la caverna més cavernària, amb els dos sergents disfressats de grans generals, Rivera i Casado, organitzen una manifestació en contra. I ho fan a la plaça de Colón de Madrid. Allà on l’inefable Aznar va plantar la que, segurament, serà la bandera més gran del món. La seua. I hi anirà molta gent. Ja ho veureu. Perquè Espanya és així. Com els espanyols. No saben idiomes, no viatgen si no els ho expliquen tot en la seua pròpia llengua, només veuen aquelles televisions que entenen i compren aquells diaris que compren. Encara es pensen que el món sencer està pendent del que es fa a Madrid. I convençuts de la importància de la seua nació imperial. Estan avesats a que, quan les notícies no són bones, no les escolten.

Hem de recordar que, el senyor Sánchez, de 350 diputats en té poc més de vuitanta. I que no s’ha acabat de creure que no té pressuposts fins aquesta setmana. Ell encara es pensa que els catalans acabaran cedint. Encara no sap que els catalans, majoritàriament, ja no l’escolten. Que tant els fa el que puga dir. Que el consideren el president del govern d’un país estranger. I poc agradable. El president, el govern i el país sencer.

Els partits catalans no poden cedir perquè saben que fer-ho seria un suïcidi polític, que hi ha eleccions immediates. Com ja fa anys, els “professionals” van a remolc de la gent. I ara es juguen les garrofes personals. I la vida dels presos polítics, que van camí de ser condemnats a molts anys de presó. A Madrid s’han espantat i han decidit fer un escarment. De manera que no és previsible que hi haja pressuposts. Així, totes aquelles promeses d’inversions milionàries ací i allà s’esvairan com el fum. Com, d’altra banda, s’han esvaït cada vegada que les han fetes. A títol d’exemple, heu de recordar que el Corredor Mediterrani ja semblava imminent en aquells governs on el vicepresident era Alfonso Guerra. Un subjecte, per cert, que més sembla un franquista pur i dur que un membre d’allò que encara s’anomena el PSOE.

No sé a qui volen enganyar, però sembla difícil fer creure que, amb un 25% dels escons, es vaja a tirar endavant un pressupost que s’haurà negociat amb els partits que tenen com a mandat democràtic fer efectiva la República Catalana. Amb la propaganda que duen anys fent, els espanyols es pensen que això és una rendició.

Sense comptar que el Tribunal Supremo va tirant pel dret, sense fixar-se que hi ha molts observadors, internacionals i del país, que a hores d’ara ja estan prenent nota de les seues irregularitats. Al capdavall, el seu principal objectiu és mantindre la unitat de la seua pàtria. Que vol dir que nosaltres continuem dins per a continuar pagant la seua enèsima fallida. Ells no negociaran perquè no en saben. No ho van fer amb cap de les colònies que han anat perdent des del segle XVI fins ara. Des de Flandes fins al Sàhara. Només admeten la realitat quan els han enfonsat el darrer vaixell. Llavors, acusen a qualsevol de la seua manca d’aptituds. Des de fa anys, aquest paper, tindre la culpa de tot, els toca als catalans. O a aquells que encara no sabem que ho som, com els valencians o els de les Illes. Potser nosaltres no ho acabem d’entendre, però ells sí que saben que ho som.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *