Tindre barra.

Quan es diu d’algú que “té barra” o “quina barra té” algú, es vol dir que té la cara molt dura. Que vol dir que és molt cínic.

Exactament això és el que ha passat ara, quan els llauradors valencians han eixit al carrer i s’ha vist que eren molts i a moltes ciutats del País. De sobte, aquells que no tenen altra manera de viure que de la política, en tota mena de càrrecs de tot tipus, des de triats democràticament fins a triats pels “aparells del partit”, s’han adonat que hi ha eleccions molt properes, al maig. I que la Unió Europea no es farà enrere en el seu acord de lliure comerç.

I de sobte, tots els partits amb possibilitats d’obtindre càrrecs, nous o renovats, per al maig, s’han posat nerviosos. I ara tots volen defensar al llaurador valencià. I fins i tot parlen de “rectificar una decisió errònia”. I es volen tirar les responsabilitats els uns als altres. Els meus es van abstindre (PSOE); rectificarem (PP). Per esmentar-ne dos, només.

Anem a veure. Els qui van votar a favor, van demostrar que votaven en contra dels llauradors valencians. En contra, que no és poca cosa. Possiblement, a favor dels interessos de Sudàfrica. Que també caldria veure quines empreses valencianes tenen plantacions allà. Per esmentar alguna possibilitat. I els qui es van abstindre, aquests van demostrar que no serveixen per a res. En qualsevol decisió important, un pot votar a favor o en contra. Però abstenir-se és voler fer creure que no és culpa seua el què passe, però cobrant el sou. Poc d’interès tenien, en els llauradors, si es van abstindre.

En tots els casos, en efecte, hi ha la possibilitat de rectificar. Assumint la errada. I la millor manera seria, per esmentar una possibilitat, que cap d’aquells que van votar equivocant-se, i tots els càrrecs que s’hagen de renovar dels seus partits que s’acaben d’adonar ara que els seus varen traïr els llauradors valencians, no es tornen a presentar. Ni ara ni mai. Que vagen a buscar feina al mercat lliure, que segurament en trobaran, que diu que són gent molt preparada. Tots ells amb ofici i benefici, que es diu per la Plana.

De moment però, sembla que volen tornar a enganyar els llauradors fent-los creure que ara resoldran alguna cosa. No ho han entès. Cal molta pressió i molt temps, per a moure els llauradors valencians. Ara; una vegada mobilitzats, no pot vindre el mateix barrut de sempre (barrut és aquell que té barra, per entendre’ns) a dir-los que ara ja no els enganyarà més. Que ara farà el que haja de fer. Ara ja no s’ho creuan. I si ho volen, que facen la prova.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *