Des de la Plana

Josep Usó

21 de gener de 2019
0 comentaris

El llaurador valencià.

Avui ha hagut manifestacions de llauradors, al País Valencià. Moltes i nombroses. A diferència d’altres, com les dels taxistes, amb violència i prepotència, aquestes molt pacífiques. Però manifestacions, al capdavall. Si s’han mogut els petits llauradors valencians, és perquè la situació és desesperada. Perqeuè no es veu futur. Les explotacions estan antiquades, són molt menudes i, el que és pitjor, no eixiteix ni unió ni solidaritat entre els llauradors. Ni planificació. En pocs anys, s’han fet enormes plantacions de caquis, per exemple. I ja s’estan arrancant perquè resulten ruïnoses. I ara ni se sap què plantar ni hi ha recursos per a fer res.

Està clar que el darrer clau del taüt és el tractat de lliure comerç de la UE. Un tractat que els senadors del reino de españa (i ho escric en minúscules conscientment) van votar tots a favor o es van abstindre. Tots excepte els dos senadors de Compromís i una senadora de Podemos de Castella la Manxa. La resta, tots a favor o es van abstindre. Mal vent se’ls emporte.

Però aquest només és el darrer clau. A hores d’ara, encara esperem que hi haja possibilitat de transportar taronges, cotxes, mobles, taulells o el què vulgueu, per ferrocarril I fa cent cinquanta anys, que tenim un ample equivocat. Ibèric, però diferents de tots els altres. I exportar vol dir enviar cap a Europa, que és on estan els clients potencials. No té res a veure amb anar en tren de passatgers a Madrid. I també suportem, des dels anys setanta del segle passat, una autopista caríssima, per tal de permetre que algun banc sense escrúpols puga repartir dividends als seus accionistes o pagar sous milionaris als seus executius. Uns executius incapaços, com tants altres. I paguem el kwh més car del món, també per a permetre que les grans elèctriques guanyen diners, malgrat el seu negoci ineficient. I permetem que se’ns desmantelle la Sanitat Pública i l’Ensenyament en favor d’uns cants de sirena que no enganyarien a un xiquet de cinc anys.

I permetem que els que es diuen representants nostres se’ns rifen cada vegada que en tenen ocasió. Pràcticament a canvi de res. Només de mantindre’s una altra temporada vivint bé. I ens fa por pensar que tant és, votar els uns o els altres mentre les llistes siguen tancades. I ni tan sols coneixem qui les fa. I també permetem que els polítics que posen la mà a la caixa no paguen fins el darrer cèntim. I si no ho fan, que es morguen de vells (i que visquen molts anys) tancats a la presó.

En realitat, són els llauradors, els qui han permès arribar fins on estem. Però els han ajudat generacions i generacions de sangoneres que se n’han aprofitat del seu esforç, que els han impedit organitzar-se, prosperar i que, sistemàticament, els han descapitalitzat. Bé a traves d’imposts com el de successions o de qualsevol altre que se’ls ha acudit. I que han maldat per impedir la formació de cooperatives eficients (com les holandeses, per exemple). I que ens volen fer creure que els culpables de tot són els morts de fam que creuen la mar, desesperats, fugint d’una fam que ara ja tenim nosaltres a tocar.

Per això, malgrat que les manifestacions d’avui han segut molt pacífiques i tranquil·les, aquells que en teniu responsabilitat en haver arribat a aquesta situació, faríeu bé de preocupar-vos. Quan unes persones tan avesades a treballar i callar com els llauradors valencians ixen de casa per a demanar Justícia, no espereu acontentar-los amb molles. Segurament, voldran el pa sencer.

La imatge és de Antoni Pitarch. La manifestació de Vila-real davant de l’Ajuntament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!