El rebombori.

Mentre els valencians celebrem la festivitat de sant Antoni amb fogueres i matxades (benediccions massives d’animals de tota mena), l’ambient sembla embolicat a tot arreu. L’endemà d’una derrota clara per al seu pla de Brexit, Theresa May guanya la moció de confiança. Així, l’Europa continental haurà de moure fitxa, i fer-ho de pressa, si no vol perdre un dels socis contribuents nets més importants. Algú, més cap ací que cap allà, planteja la possibilitat d’un segon referèndum. La pregunta, que ja la plantejava Vicent Partal en el seu editorial d’avui, és per quina raó hauria de valdre el resultat del segon i no el del primer referèndum. En democràcia, referèndum guanyat, conte contat. El que sembla clar és que si no arriben a cap acord, les dues economies ho patiran i força.

De conte ha segut la participació del senyor Sánchez davant del Parlament Europeu. Els parlamentaris, majoritàriament, no hi eren. L’home parlava per a quatre gats. I encara aquests, li han anat a treure els colors i les vergonyes recordant-li que té presos polítics a casa i que no té massa que aportar, ni al Brexit ni a res del què allà interessa.

Al nord del País, la policia espanyola ha detingut unes quantes persones, pel què es veu per això de detindre’ls. Més tard els han alliberat i han aconseguit que les protestes contra Espanya i els seus poders s’escampen una mica més. I al sud de la península Ibèrica ja hi ha nou president (autonòmic) amb el recolzament, explícit i imprescindible, de la ultradreta. Diuen al nord, allà on avui ha hagut detencions i alliberaments, que “qui guarda cinc anys ovelles, es torna com elles”. De manera que Ciudadanos i PP ja poden aplicar-se la saviesa popular.

I a la capital de l’Altiplà es preparen per començar un judici en el què els acusadors, segurament seran acusats.

Al País Valencià, mentre continuen les compareixences parlamentàries pels casos de corrupció, ens agafem un parèntesi i cremem una foguera. En realitat, amb aquestes fogueres es celebra la derrota de l’hivern i l’esperança en que retorne la primavera. Així que la cremarem tan grossa com puguem. Com fan els de Canals.

Quin rebombori, Senyor.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *