Sobre les dones.

Fa un temps, va resultar molt escandalós descobrir que a les festes de san Fermín, aquelles que cada any retransmet televisión española i ens afarta amb els comentaris repetitius sobre la importància del recorregut de l’encierro, sobre les virtuts dels bons mossos que corren, sobre com no han de córrer, sobre els càntics al sant, s’havia produït una violació en grup d’una xicota. L’escàndol va augmentar en saber-se que, dels violadors, un era guàrdia civil i un altre militar. I va ser clamorós quan es va fer el judici i les penes van ser molt baixes. Quan els jutge els va deixar en llibertat provisional, la capacitat d’escandalitzar-se estava saturada. I no cal dir quan un d’aquells condemnats en llibertat provisional va ser enxampat furtant unes ulleres de sol fins i tot amb violència. Ells mateixos, s’anomenaven “la manada”. La llopada, en Català. Molt gràfic del que ells pensaven què feien.

Però el més gros de tot és que de la jove no se’n deia res. Els jutges van arribar a insinuar que a ella ja li anava bé, que l’hagueren violada. I no va passar res. Com sempre. El resultat final va ser que les dones no han d’anar a segons quins llocs a segons quines hores o quines dates. I encara menys si van vestides de determinada manera.

És el mateix argument d’aquells ignorants que acusen els independentistes catalans d’haver despertat el monstre del feixisme espanyol.

No. El problema no el tenen els independentistes ni les dones. El problema és que el monstre del feixisme, que és el mateix monstre d’aquell masclisme medieval que s’estén per totes bandes existeix. I està ben vist. A tothom li sembla que, en realitat, aquell concepte d’un home superior és, bàsicament, correcte. I que els violadors no són veritables delinqüents. Que el que passa és que els provoquen. Com als feixistes, que les persones que no s’esgargamellen cridant al pas d’un rei o d’una bandera (només la correcta) ja els provoquen.

El problema el tenim tots perquè aquests energumens, incapaços de qualsevol raonament, no tenen cap més possibilitat d’imposar els seus criteris o els seus desitjos que la violència més bestial i cega. I així, des d’aleshores, hem assistit a l’aparició de noves llopades, a quasi dos assassinats de dones a la setmana i a l’augment dels votants de l’extrema dreta que ja no pretén disfressar-se de “centre-dreta”.

I passa perquè els ciutadans, els nostres propis veïns, no saben més. Creuen que aquells que més criden han de ser els qui més raó tinguen. I tothom sap (o hauria de saber), que la ignorància és molt agosarada. I creuen, sense cap prova, perquè mai ningú n’aporta cap, que els violadors violen perquè les dones els provoquen. I també creuen que els immigrants que arriben fugint de la misèria immensa dels seus països,  venen a furtar-los la feina. I que són privilegiats en les consultes mèdiques. I que cal retornar-los al seu lloc d’origen.

Mai es plantegen, aquesta gent, que la única feina que poden fer ells mateixos és, en general, una feina rutinària, de peó. Perquè no tenen cap mena de preparació. I que si els immigrants visiten més les consultes mèdiques sol ser perquè estan més malalts (la misèria produeix malalties). Ni tan sols s’aturen a pensar que, molt sovint, ells mateixos són fills o néts d’immigrants i que si s’ha de deportar tothom ningú es quedaria a viure allà on viu.

Però com sempre, quan les escoles pretenen ensenyar, sempre apareixen aquests mateixos personatges, els qui més criden, a demanar-se per a què serveix el que s’ensenya allà. I amb aquest criteri “d’utilitat”, no s’adonen que hi ha molta gent que té com a ofici, “anar a la fàbrica”. I que ens manquen fusters, obrers, impressors, manyans, fontaners, mecànics, electromecànics o torners.

Ni entenen que aprendre requereix un esforç. En la seua ignorància, creuen que només pel fet d’haver nascut en un lloc determinat, ja tenen dret a gaudir de tot allò que se’ls ofereix en la publicitat que els arriba. Inclòs l’abús d’aquells que consideren inferiors. Com les dones, els immigrants pobres o aquells que no són capaços, o no tenen interès, en passar tantes hores com ells a un gimnàs o al bar de la cantonada.

Continuen enfonsant-se en un abisme d’ignorància medieval, amb una prepotència buida i sense sentit. I, malauradament, emparats per les institucions d’un país que sembla que no vol arribar a aquell període que la resta d’Europa va passar ja fa uns quants segles i que anomenem Renaixement. L’Edat Mitjana els sembla millor, pel què es veu.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *