La condició.

VOX, el partit polític d’extrema dreta sense complexos, posa condicions als “partits tradicionals” com el PP i menys tradicionals, com Ciudadanos, per a donar-los suport i deixar-los fer un govern per aquella regió del sud espanyol. Demanen l’expulsió de 52000 immigrants “il·legals”, retirar subvencions a totes aquelles associacions que ells no beneeixen, exigir drets per als andalussos emigrants que incloguen que no els puguen escolaritzar els fills en llengües regionals i moltes més bestieses. El PP, que veu com podria manar però a un preu massa alt, diu que les condicions són inacceptables. Ciudadanos, que ni mana ni sembla que tinga possibilitats de fer-ho mai, dóna corda a les negociacions. La resta, s’ho miren des de la distància. Fins i tot Sánchez diu la seua. Com quasi sempre, sense solta ni volta.

Però hi ha un parell de condicions que VOX ja ha aconseguit i que no figuren en els seus documents. La primera, que els altres li facen la campanya de franc. I això ja ho estan fent tots. I la segona, que s’avinguen a negociar amb ells. De totes les propostes que han fet, n’hi hauria prou amb fer una senzilla pregunta: per què? I escoltar la resposta. Si aquesta és com la resta del discurs d’aquells senyors que estan comandats per un ex-boina verda, impossible d’entendre, és que no té sentit.

Però no cal patir. Al final, s’aclariran. Segur. Hi ha molts polítics “professionals” que no serveixen per a quasi res. Amb parents i familiars que tampoc troben feina, però sí que estan avesats a viure bé. I els partits n’estan plens, de gent com aquesta. De manera que necessiten qualsevol pacte amb qualsevol per tal de poder continuar xuclant de la mamella.

Per la seua banda, el Rei s’arrenglera amb una colla de jutges anomenats a dit pels mateixos partits polítics esmentats més amunt i que formen allò que,  pomposament, s’anomena “Tribunal Supremo”. I vincula el seu escàs pervindre i el de la sseua institució familiar a una unitat de la pàtria més que dubtosa. Com a mínim, d’ací a poc, caldrà vendre’n una part per a pagar el deute. De moment, el parlament britànic, la setmana que ve votarà el Brexit. I ja veurem què passa, l’endemà. Amb el Regne >unit i alm el que restarà de la Unió Europea.

El més sorprenent és que encara que gent a Catalunya que pense que cal bastir ponts de diàleg. I que ho pense seriosament. El més sensat seria fugir per cames.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *