El bufó i el rerefons.

D’un temps ençà, apareixen molt bufons fent la seua feina: bufonades. I tothom els dediquem molta atenció. Mentre la nostra atenció es fixa en ells, els qui veritablement són els amos d’aquests personatges ridículs, maneguen els fils dels seus interessos. I aquests tripijocs són els què en realitat ens afecten, molt sovint de manera greu i irreversible. Citaré dos exemples.

Mentre a Brasil, la flamant ministra de Dones, Família i Drets humans fa unes declaracions ridícules on afirma que els xiquets al “nou” Brasil aniran vestits de blau i les xiquetes de rosa, el govern que l’ha posada a figurar, decideix que els qui l’han ajudat a arribar al “poder” s’apropiaran de tantes terres com siga possible, que declararan delinqüent qualsevol que s’opose a aquesta rapinya i que, per descomptat, els drets de les dones, del col·lectiu LGTB, dels indígenes (els veritables ciutadans brasilers) i els drets humans en general, només es respectaran si no s’oposen als interessos d’aquest petit grup de personatges poderosos i que sempre es mantenen a l’ombra.

Més prop de nosaltres, mentre els bufons de la Cort van amenaçant amb la possible arribada o no del màxim exponent de l’amenaça, mentre tracten de presentar-se ells mateixos com l’alternativa a una possibilitat que només s’ha materialitzat a Andalusia, mentre tracten de convèncer-nos que ells són el “mal menor” quan tothom sabem que no tenen ni vergonya ni capacitat per a fer res de profit, els veritables interessats van per feina. I els bancs que van finançar el desastre del CASTOR, lluny d’acceptar les sentències del TC, demanden a qui siga. I ho fan perquè saben que, en realitat, els seus negocis són una ruïna. I, com no poden continuar endavant, no poden assumir les pèrdues lògiques quan es recolza un projecte inviable.

Més prop encara, un d’aquests bancs, presenta uns resultats boníssims (segons ells). Per a acontentar els accionistes, que tan sols volen cobrar. I per a poder-los pagar anuncien, al mateix temps, que acomiadaran més de 2000 treballadors. Perquè allò que hauran de pagar als accionistes, ho hauran de pagar els encara treballadors de la seua butxaca. I de retruc, ens ho acabaran facturant a nosaltres, que segur que els prejubilen, mentre que la resta de mortals hem de treballar fins els setanta anys o fins la mort, si menester fora.

Però segur que trobareu bufons pontificant sobre la necessitat de recolzar la banca, perquè és fonamental per al manteniment del sistema.

En realitat, el sistema s’assembla al funcionament d’un truc de màgia. El mag atreu la nostra atenció amb gestos ampul·losos o amb una xica lleugera de roba (trist paper per a la dona, també en aquest àmbit), mentre fa el que ha de fer per obtindre el resultat previst.

Estaria bé que prestàrem atenció als detalls que hi ha a la vegada de les declaracions ridícules o directament impresentables.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *