A Vila-real, aquest any tenim fira de Nadal. Hi ha llocs per a comprar productes del comerç local, atraccions per als xiquets i, fins i tot, una pista de gel. La iniciativa està molt bé i suposa una novetat important. De fet, si vius prop del centre i eres xiquet, t’ho deus passar d’allò més bé. La contrapartida és que suposa tallar durant dotze dies l’avinguda de la Murà entre l’Auditori i el carrer Ramón i Cajal. I aquest carrer és un dels més importants llocs de pas amb cotxe de Nord a Sud. De Sud a Nord ja no, perquè no és prou ampla. El col·lapse que origina a determinades hores és monumental. Perquè hi ha molta gent que continua treballant en aquestes festes. I ha d’anar amb cotxe a treballar. Molt sovint, a altres pobles o a polígons industrials molt allunyats de sa casa. Segurament hi haurà gent que només veurà els aspectes negatius, d’aquesta fira.
La iniciativa és positiva. A mi em sembla bé. I el que posa de manifest és que el model de ciutat que hem desenvolupat és massa dens. No tenim espais urbans. No hi ha llocs per a que els xiquets juguen al carrer com ho feien antigament. I que, de passada, es socialitzen. Ni lloc per a que les persones majors passegen o s’estiguen badant. Prenent el sol, per exemple. Ni prou lloc per encabir la barbaritat de cotxes que estem obligats a tindre per a poder anar allà on siga. Estem massa espesos.
També cal dir que, darrerament, hi ha més línies d’autobusos urbans. I he d’esmentar que a determinades hores, com a mínim a l’hora d’entrar o eixir dels instituts, van bastant plens. Un contrast important amb els mateixos autobusos a moltes altres hores, que només duen el conductor com a únic passatger. En alguna cosa, millorem.
Aquesta fira ha posat de manifest, al meu parer, un parell de mancances de la nostra ciutat i també de la Plana, en general.
En primer lloc, ho torne a dir, la masificació urbanística. La massa densitat d’edificis en el centre de la ciutat. Amb aquella manera de pensar clàssica de “aquest solaret val molt perquè està on està”, ho hem omplert tot i no tenim prou places ni parcs de bona mida prop de qualsevol veí. A hores d’ara, això té mala solució, al meu parer.
I en segon lloc, la manca de transports públics que permeteren desplaçaments senzills dins de la ciutat i també entre altres ciutats. Fins ara, no s’havia avançat massa, en aquest sentit. I ara, s’han implantat alguns autobusos urbans. A títol d’exemple, fins fa cinquanta cinc anys, circulava un trenet de vapor, des de Onda fins el grau de Castelló. I també fins a Borriana. I permetia el transport de persones i de mercaderies a través de la Plana. Però la seua concepció no era radial. Era racional. Pensem que ara, per anar amb autobús de Vila-real a Almassora, cal anar primer a Castelló, més al Nord d’Almassora i allà canviar d’autobús per retornar fins el Sud. En aquest sentit, estem on estàvem fa cent anys.
Molt probablement, l’any que ve la fira de Nadal es tronarà a fer. I no repetirà lloc, perquè no és fàcil trobar cap lloc on encabir res al centre de la ciutat. De fet, no se me n’acut cap. Però per això a Ca la Vila hi ha bons cenvells. Per a pensar i resoldre els problemes de la ciutat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!