La resposta.

El divendres que ve, els consell de menistres d’allà a Madrid es reunirà a Barcelona. Igual com ho feia Franco, de tant en tant. Quasi a tocar de les Rambles, per a complicar-ho tot més. Al menys, el dictador original, anava al palau de Pedralbes. I es veu que, per a poder fer aquesta reunió, en general intranscendent com qualsevol reunió d’aquestes, necessiten 9000 policies, per a garantir la seguretat. 9000 policies és una barbaritat. Quasi els seria més fàcil reunir-se a qualsevol poblet d’aquells de Castella on només hi queden quatre vells. No necessitarien tanta força pública, tanta despesa fastuosa i inútil, just quan el dèficit públic ha batut un nou rècord (oficialment ja és de més del 98% del PIB). Però ells esperen, i si no ho aconsegueixen ja faran el que puguen ells sols per aconseguir-ho, una resposta violenta per poder enviar a reprimir els catalans. Un exèrcit que no tenen. Recordem que només un percentatge molt petit dels seus soldats (mercenaris, que vol dir professionals) estan disposats a sacrificar-se per la “Pàtria”. Un exèrcit que no sap utilitzar l’armament que té i que també deuen. I la pregunta que ningú respon és què es pot fer? Com els podem fer veure que no són benvinguts i, al mateix temps, que no ens massacren?

I em ve al cap una frase de Manuel de Pedrolo, un dels grans escriptors en Català del segle XX. La frase és de Acte de violència. L’hauríeu de llegir, si no ho heu fet. “És molt senzill. Quedeu-vos tots a casa”. Això mateix és el que li va passar a la agra i poc entenimentada Inés Arrimadas a Tortosa. Que la van ignorar, van fer com si no existís. I encara està emprenyada. Tanmateix, hi ha gent que proposa una marxa amb cotxe per les proximitats del lloc, manifestacions alternatives, un consell de ministres popular,…

D’ací al divendres apareixeran noves iniciatives. Lúdiques, festives, serioses… de tota mena. Si voleu un consell, el divendres feu allò que vulgueu. Els barcelonins esteu a casa vostra. I els convidats i visitants heu vingut a gaudir d’una ciutat preciosa i europea. Els qui no tenen res a fer a la Ciutat són aquells que s’han de blindar per a res més que passar allà una estona per a demostrar que existeixen. Em recorden una ministra de l’exèrcit, ja morta, que va anar a visitar les forces que hi havia “desplegades” a l’Afganistan. Va fer tota la visita amagada dins d’un búnquer a la base espanyola. Una actuació molt típica de la “gran potència”. Doncs això. El divendres es preveuen molèsties grosses per la presència de massa gent que no té res útil que fer al centre de Barcelona. Ni són convidats ni benvinguts tampoc. Però una cosa bona. No s’hi podran quedar. No es poden pagar tanta protecció tant de temps. Se n’aniran satisfets. Però se n’aniran. I un dia, descobriran que ja només poden tornar si algú els convida. O si es paguen l’hotel.

Personalment, a mi se m’acut fer publicitat. El consell de menistres en gira. Únic dia d’actuació, Barcelona, 21 de desembre del 2018.

I a partir d’eixe dia, que serà el solstici d’hivern, el dia ja allargarà i la nit s’anirà acurtant.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *