The walking death.

Aquesta es una sèrie de televisió que es manté ni sé les temporades. I es veu que té èxit. I la cosa va d’uns morts que ressusciten i van a agafar els vius. I si els enxampen, llavors, també els transformen en morts vivents. I poca cosa més. Molt maquillatge, efectes especials i allò que es posa a les sèries, o a les pel·lícules quan l’argument és pobre.

Doncs a Espanya hi ha un govern en minoria parlamentària. Sense pressuposts i envoltat per enemics de tota mena. Que acaba de perdre unes eleccions a Andalusia en favor dels feixistes més descarats. I que resulta que, per a l’aprovació dels pressuposts necessita els vots dels partits catalans que tenen els seus dirigents tancats a la presó com a presos polítics. Per coluntat política d’aquest govern minoritari i feble.

I tot és anar a pressionar els presos per a que voten uns pressuposts que continuen essent una burla als catalans. L’argument és que “per culpa vostra, els espanyols no tindran uns pressuposts que els permetran millorar el nivell de vida”. Al mateix temps, no deixen d’amenaçar-los, els mantenen a la presó amb una instrucció que no arriba a mala novel·la de ciència ficció, en contra de la justícia europea, de la opinió de milers de lletrats, jutges i experts de tot el món i només perquè no volen permetre un referèndum per decidir la independència del Principat que saben que perdran. I mantenen ministres inútils, com Josep Borrell, que aconsegueix crear conflictes diplomàtics greus amb tothom amb qui entra en contacte.

D’altra banda, com les úniques empreses que poden prosperar lliurement són les de l’IBEX 35 i estan farcides de inútils endollats, la borsa, la seua borsa, du perdut, en el que va d’any, més d’un dotze per cent (segons ells mateixos). I no volen convocar eleccions perquè saben que les perdran irremeiablement en favor de la dreta i la extrema dreta que, com sempre a Espanya, van de bracet si no són el mateix.

I com els catalans estan, estem, fins al capdamunt, organitzem protestes i actes reivindicatius. I de suport als presos que estan en vaga de fam. I ells encara esperen que els acaben votant uns pressuposts que mai s’aprovaran.

No em direu que no sembla un govern zombi. Com els morts vivents de la sèrie, però sense tant maquillatge. I ara, per a tractar d’apaivagar els ànims, diu que duran piolins a Barcelona per a fer allà un consell de menistres. I diu que reactivaran el 155, també. Com per a votar-los els pressuposts. Em tem que la temporada s’acabarà amb eleccions anticipades a Espanya. I una victòria, esperada, de l’extrema dreta franquista més rància. Com ha de ser. The walking death, l’Apocalipsi final, podria ser el títol.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *