Des de la Plana

Demà, es celebra la festivitat de sant Nicolau. Aquest sant, que en el seu temps va ser bisbe, és el mateix que era du petits regals als xiquets (i de vegades no tant xiquets) europeus. És tradició deixar un calcetí a la porta i esperar la vinguda del sant a omplir-lo amb galindaines variades. Si te’l trobes, per tal que et done el regal, has de cantar una cançó o recitar un poema. Per cert; el sant en qüestió té alguns ajudants que també entren a les cases pels fumerals per deixar regalets als menuts. Com per exemple, Pere el Negre. Aquest personatge es pot invocar cridant pel fumeral per tal de demanar allò que faça falta. Abans, quan jo era menut, aquest Pere el Negre també visitava Vila-real. Al menys, ma casa. I sovint em deixava llibres de contes. També és tradició sopar una menja que ens podria resultar familiar: cacau torrat i taronges. El cacau és perquè si separeu les dues parts de la llavor (els dos cotiledons), el grill que hi queda recorda al sant amb barba i tot. Ho podeu comprovar, si voleu. I la tradició de menjar taronges és tant important que just l’endemà el preu als supermercats ja baixa considerablement respecte al d’avui mateix.

A Espanya tot es diferent. El dia de sant Nicolau es celebra l’aniversari de la constitució. I es fa en unes condicions molt curioses. A saber:

Es celebren els quaranta anys de la constitució “que ens hem donat entre tots” mentre hi ha presos polítics tancats, presos polítics tancats i en vaga de fam; exiliats per motius polítics i bandes feixistes actuant amb total impunitat per allà on els sembla bé. Hi ha cantants exiliats o amenaçats amb ingrés en presó per la lletra de les seues cançons mentre els lladres de milions o milers de milions continuen passejant-se per on els sembla oportú.

Justament avui, l’encara menistre d’afers catalans, participa  un acte a Brussel·les de l’associació feixista Soxietat Civil Catalana, de la qual es veu que és membre, per tal de commemorar aquesta constitució. I un activista exiliat l’interromp i els seus serveis de seguretat intimiden un periodista que hi havia per allà. Justament aquest mateix dia, el PP valencià, aquells que van haver de declarar pel “pitufeo” amb bitllets de 500 euros i els del cas Gürtel, Depuradora de Pinedo, Taula i tants altres, s’afanyen a dir que, si els han de menester, acceptaran els vots dels feixistes de VOX per a manar. El PSOE encara no se’n sap avenir d’haver perdut Andalusia i reclama el vot dels diputats tancats sense judici i sense delicte per aprovar uns pressuposts que no aprovaran.

Cel·lebren l’aniversari de la seua constitució a només quatre dies de la irrupció al parlament andalús dels feixistes de VOX. Igual que en las cortes orgánicas dels temps en els què Franco vivia a casa. Un Franco, per cert, que encara dorm al seu macabre mausoleu. I, com a detall final, després de tot el ridícul que han fet volent imposar condicions al Brexit posant com a excusa Gibraltar, com els han fet tornar a casa amb la cua entre cames, ahir mateix van fer una passadeta amb un vaixell de guerra antiquat pel davant de Gibraltar tocant la Marxa Reial a tota veu. Que es veu que ho feien per a provocar, i no per avisar. Que darrerament, entre els submarins i les fragates, molts vaixells de guerra espanyols o fets a Espanya no acaben de surar bé.

Molt em tem que demà sant Nicolau no els durà galindaines. Els deixarà carbó, que Pere el Negre hi té la mà trencada. No de bades va pels fumerals. I si es troben al sant, no em vull imaginar quina cançó li cantaran. Però me’ls puc imaginar amb les mans enlaire. Cantant.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!