Aquells personatges que estan afiliats a partits que s’autoanomenen d’esquerra, de sobte estan esverats. I ho estan perquè el PSOE d’Andalusia, després de quasi quaranta anys de govern ininterromput, aniran al carrer. I també perquè hi entrarà l’extrema dreta sense amagar-se. Amb l’etiqueta d’extrema dreta. Amb propostes clarament feixistes. Per descomptat, la culpa és dels catalans. Als jueus no els poden culpar perquè ja tenen el seu propi estat i España ja sap que no pot fer una guerra amb cap estat amb exèrcit, que la perd segur.
En realitat, el PSOE que tan s’escandalitza fa molt temps que té comportaments feixistes. I alguns dels seus menistres i dirigents, des de Borrell fins a Iceta, estan afiliats, diuen, a Societat Civil Catalana, que és una organització d’extrema dreta. Al menys, acudeixen als seus actes i es manifesten amb ells. I la senyora Díaz, d’allà d’Andalusia, fa molt temps que animava els guàrdies civils que eixien d’allà per atonyinar catalans pacífics al crit de “A por ellos”. I ara, de sobte, descobreixen que ja no fan falta a ningú. Que en quaranta anys no han creat riquesa a Andalusia (ni a Espanya tampoc). I que la gent s’ha cansat. I que, com ja fa molt temps que han deixat de promoure el progrés i s’han dedicat a fer demagògia culpant els immigrants, els pobres, els catalans o els qui reclamen pensions dignes de les mancances que ha originat el robatori sistemàtic que des de fa molts anys pateixen els ciutadans, aquests han triat l’original de la demagògia. Han perdut Andalucia i no tindran pressuposts per a l’estat. Però ells fa quatre dies es repartien els càrrecs del Consell general del poder judicial amb el PP (que uns quants jutges consideren una organització per a delinquir). I mai, però mai, han promogut una millora en els nivells d’ensenyament. Segurament, perquè tenint en compte la seua pròpia mediocritat (sent generosos), sempre han sabut que uns ciutadans ben formats mai votarien a uns perfectes indocumentats, veritables pous d’ignorància. I són els qui encara defensen les llistes tancades on darrere d’una cara bonica o d’algú amb algun títol, s’amaguen els membres del partit que són incapaços de fer res, però que formen part de “l’aparell”.
Doncs sembla que, com per grossa que siga una desgràcia sempre hi ha algun aspecte positiu, dels resultats de les eleccions a Andalusia, aquell partit que els seus membres diuen que és d’esquerres, anirà al carrer d’allà. I després, de més llocs, encara.
Al capdavall, l’extrema dreta avança a tot el món. I ni els catalans sóm tan poderosos, que ja ens agradaria. el que ha passat és que els partits d’esquerra, fa molts anys que allà on manen fan polítiques de dreta o d’extrema dreta. I això s’acaba pagant.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!