Des de la Plana

Aquesta setmana s’ha celebrat a Vila-real el festival ce curtmetratges Cineculpable. La vint-i-una edició. Les sessions han anat del dilluns al dijous. I la veritat és que s’han pogut veure moltes pel·lícules de gran qualitat. Però hi ha dos detalls que m’han sorprès.

En primer lloc, tenint en compte que les sessions són gratuïtes, l’auditori del poble no s’ha arribat a omplir cap nit. Una ciutat de cinquanta-mil habitants no ha aconseguit omplir una sala amb cinc-centes butaques per a veure obres curtes però molt bones. I de franc. Per contra, per a veure un partit de futbol, s’aconsegueix arribar a les vint-mil. Em sorprèn, la veritat.

En segon lloc, el divendres es va fer la gala d’entrega dels premis. I ací hi va haver un detall que m’ha molestat. Malgrat que Vila-real és una ciutat valencianoparlant; encara que figura que vivim a una societat bilingüe on tothom entenem tant el Català com el Castellà, tota la gala es va fer en Castellà. En els pocs moments en els què una de les presentadores va fer servir el Català, que nosaltres anomenem Valencià, va ser per a fer brometa sobre ell. De la mateixa manera com es fa als sainets. I la veritat, em va molestar. Com una part del humor emprat, que em va semblar masclista. Just quan es celebren jornades en contra d’allò que s’anomena violència de gènere i que només és el reflex d’una part de la  societat que està endarrerida, em va semblar fora de lloc.

Per contra, ho torne a dir. Les obres seleccionades, les proposades per a premis i les premiades, em van semblar que molt bona qualitat. Molt recomanables. Espere que la propera edició estica l’auditori ple de gom a gom.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!