Des de la Plana

Josep Usó

29 de novembre de 2018
0 comentaris

Eleccions sindicals.

Ara, els sindicats «de classe», UGT i CSIF, s’oposen al requisit lingüístic en la funció pública valenciana. Per diferents raons, però s’oposen. Els sembla massa que els treballadors hagen de saber català, per a treballar com a funcionaris al País Valencià.

Parlaré de l’Ensenyament, perquè és el que em toca de més prop.

El curs 1987-1988, que ja ha plogut, des d’aleshores, a l’Ensenyament Valencià hi va haver unes vagues i unes mobilitzacions molt fortes. S’hi reivindicaven unes millores en les condicions de treball, també de sou, que incloïen que cadascú fora especialista en una matèria determinada. Tal com es fa als països del primer món.

En aquella vaga, eren els temps del pocavergonya del primer ministre Felipe González, van ser aquests mateixos sindicats «de classe» els qui varen rebentar la vaga. I els qui varen salvar el govern. I també els qui van ajudar a destrossar el sistema, que era millorable però encara funcionava, de l’ensenyament secundari. Van ser aquests mateixos sindicats els qui varen fer que en les oposicions, es contaren com a mèrits els punts d’antiguitat d’uns interins que duien anys i panys sense poder aprovar unes oposicions que se’ls feien a mida. Se’n deien «restringides» i només incloïen una mínima part del temari de les oposicions lliures.

Ells van ser els qui van aconseguir que algú aprovés les oposicions amb una nota d’examen d’un 1,5 sobre 10 (no saber fer res) però amb molts punts d’antiguitat com a interí. Per contra, una persona que tragués un 10 en l’examen, sempre quedava darrere perquè no era prou «antic» en el cos d’interins. Ells van ser els qui van permetre que, per a ensenyar qualsevol cosa, foren admeses titulacions «afins» o no tan afins. I que llicenciats en Química pogueren accedir a places de Matemàtiques. O de traducció a places de llengües. O, finalment, llicenciats en qualsevol matèria, a places d’allò que es volgueren presentar.

Són els mateixos sindicats que van introduir els «orientadors» en els centres. En general, persones incapaces d’ensenyar res a cap alumne però que gosen explicar a experts en alguna matèria que ells ni tan sols saben anomenar correctament com han de fer les seues classes.

Els «representants» d’aquests «sindicats de classe», cada quatre anys, passen pels instituts per tal de fer-se propaganda electoral. Perquè en les eleccions sindicals, un nombre considerable d’aquests personatges són elegits com a representants. I no han de donar classe. En general es tracta d’individus que duen molts anys fent de representant sindical sense cap efecte pràctic. Però que cobren justament per això. Per no fer. I que també venen a dir com s’han de fer unes classes que ells fa molts anys que no fan. I que quan, per a dissort seua i dels seus alumnes, han hagut de tornar a fer, s’han mostrat incapaços d’aconseguir ensenyar res de profit. I en són molts. A la vista de la mida de les llistes – evidentment tancades- dels diferents sindicats per a la província de Castelló, passen dels cent. Cent alliberats que només es veuen una vegada cada quatre anys.

Per cert. Alguns d’aquests mateixos sindicats són els qui estaven representats al consell d’administració de la difunta CajaMadrid, tenien targetes negres i les feien servir.

Sembla que els «sindicats de classe» són, a casa nostra, com els partits «de classe». De primera classe per a viure sense fer ni un brot. I l’ensenyament desaparegut, engolit per una suposada «Educació» que garanteix el fracàs més absolut del país.

Doncs això. El dia quatre, eleccions sindicals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!