Des de la Plana

Josep Usó

26 de novembre de 2018
0 comentaris

Com els bous.

Al meu país, d’allò que a Espanya en diuen Toros, en diem bous. I pels pobles, a qualsevol festa, se n’amollen. I als pobles relativament grans, molts bous. Bous per la vila, en diuen. I hi ha molta afició. Molts joves i no tant joves hi van. I s’apropen. I el roden, que vol dir que, estant l’animalet al mig del carrer, un jove passa pel seu costat corrent. I els maten. Als bous. I els embolen, que vol dir que a les banyes se’ls posen uns artefactes de ferro a l’extrem dels quals hi ha una bola combustible,. S’encén la bola, les dues boles, i es deixa anar el bou. I tothom comenta que aquell bou va ser molt bo, que va córrer molt, que va agafar a dues, o a tres persones, que ningú se li podia apropar, i coses així. En general, els comentaris que es fan al voltant dels bous no tenen massa variació ni massa interés.

Però el què és veritablement curiós és que els bous són animals herbívors. I bàsicament tranquils i pacífics. Fora de l’època de zel, si ningú els diu res, ells tampoc. Només envesteixen en situacions de molt d’estrés. Per a la resta, es deixen arrossegar, torturar i matar sense pràcticament oposar resistència. Quan a qualsevol afeccionat als bous se li planteja la possibilitat de substituir els bous per un altre animal de la mateixa mida, per exemple un lleó, sempre es queden mirant-te com si hagueres plantejat un impossible. Ni tan sols s’ho arriben a plantejar. Es veu d’una hora lluny que no es podrien fer, lleons per la vila.

I els valencians, molt sovint, ens comportem com els bous. Des de sempre, tenim mal finançament, males infraestructures, dirigents ineptes, paguem més imposts que la resta, paguem l’energia a uns preus que no es paguen enlloc més del món, cobrem salaris més baixos que la resta, suportem un gavadal de corruptes, tenim una agricultura enfonsada, unes xarxes de transport insostenibles, insuficients i caríssimes i una indústria que malda per sobreviure a les mancances d’infraestructures de tota mena.

I malgrat tot, continuem deixant-nos arrossegar fins el sacrifici final. No ens sublevem. Sembla que som això: bous, pacífics, treballadors, fidels envers un amo (ací encara se’n diu amo, dels empresaris) que ens explota, un poder que ens escanya i ens roba descaradament.

Vist així, de vegades em sembla que aquell trist espectacle dels bous per la vila són, en realitat, un sacrifici ritual i sense sentit d’algú dels nostres. I per a res, com tots els sacrificis rituals. Mentre, els poderosos se’n riuen de nosaltres.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!