Des de la Plana

A poc a poc, el regne d’Espanya va tornant enrere, si alguna vegada ha arribat a moure’s cap endavant. Al llarg de tot el segle XX, mentre tots els països europeus es transformaven, ací no va passar. Es va començar el segle llepant-se les ferides de la pèrdua de les darreres colònies americanes; i, per a millorar la situació d’uns i d’altres, es va començar una nova aventura colonial, aquesta vegada a l’Àfrica. La guerra del Rif va acabar molt malament. Perquè no només hi va haver molts morts, sinó que es va haver d’implantar una dictadura, la de Primo de Rivera, per evitar que s’esbrinara quina relació hi havia hagut entre els militars espanyols, la companyia Transmediterránea i els transports de armes, soldats i tota mena de subministraments que es veu que acabaven en mans de qui millor els pagava.

Aquella dictadura, que ja tenia un otent accent anti-català, va desembocar en la segona República, que no va tindre ocasió de desenvolupar res. De seguida, els militars africanistes, recolzats per una elit extractiva que continuava agafada al poder, va iniciar una nova guerra que va continuar amb la dictadura franquista. A hores d’ara, més de setanta-nou anys després d’acabada aquella guerra, i quaranta-tres després de la mort del dictador, els morts continuen soterrats en fosses comunes escampades per tot arreu.

I la gran transición, que ens la van vendre com a modèlica, ara s’ha vist ben clar que no ho va ser. Que els qui manaven amb el franquisme són els mateixos que manen ara. I et poden tancar a la presó per escriure una cançó, per voler complir un programa electoral per al qual has segut elegit pels teus votants, o per demanar calma als manifestants. O et poden treure un ull amb una arma prohibida per passar per on tocava en mal moment. Per contra, no et passarà res si fas manifestacions feixistes amb exhibició pública de simbologia feixista o nazi. Fins i tot, es pot atemptar contra algú que et resulte molest i mai s’investigarà. Avui que fa noranta-sis anys que va nàixer Joan Fuster a Sueca, caldria recordar que li van posar dues bombes a sa casa i que mai ha hagut cap resultat de cap investigació policial sobre els fets.

També podríem recordar el processament judicial a Pepe Rubianes, el genial monologuista, que es va perllongar fins i tot després de mort. O el Dani Mateo, que serà processat per mocar-se amb una bandera. O el de Willy Toledo, que va ofendre un determinat col·lectiu de creients de una determinada religió, segons el jutge.

Tanmateix, estem immersos en una campanya en contra de la violència masclista. Una campanya que està, desgraciadament, abocada al fracàs. No aconseguirem res mentre hi haja jutges que absolguen violadors perquè pertanyen a determinats col·lectius o cossos. O que d’altres rebaixen una pena per violació perquè la víctima havia fet d’actriu quan anava a l’institut, o consideren que una víctima que sobreviu és menys víctima que si es deixa matar o no ho pot evitar.

Sembla que, malauradament, hem entrat en un túnel del temps en el què anem retrocedint, lentament però imparable, fins a les pitjors èpoques de l’Edat Mitjana. O pot ser més enrere i tot. I la culpa, no en tingueu cap dubte. Dels catalans. Per descomptat. O, si no, dels anglesos o dels jueus. Tot mala gent.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!