Del poder i l’aparença.

Avui hem pogut veure imatges dels membres del Tribunal Suprem vestits amb el seu uniforme de gala. El seu president, fins i tot, llueix una espècie de collar aparatós que deu significar alguna cosa, en el seu imaginari i que jo desconec. Tots els presents a les imatges semblen personatges molt poderosos. El cognom del propi tribunal, “suprem”, així ho suggereix. Però no és cert. Pinten ben poc, com s’ha vist.

Quan algun dels seus subalterns ha perdut de vista a quin amo serveix i ha condemnat als bancs a pagar allò que en Justícia han cobrat injustament, de seguida l’han fet rectificar. I això suposa un escàndol, un terratrèmol polític, unes demandes de dimissions i tot allò que vulgueu. Però no es diu res sobre els veritablement poderosos. Els desconeguts que han manat a aquests personatges disfressats d’importants i que no pinten res. De fet, no coneixem ni tan sols la cara dels banquers, tret d’uns pocs. I res, absolutament res, sobre els accionistes d’aquests bancs, que són els qui sempre guanyen, passe el què passe. Ja els hem rescatat una vegada de la desfeta i ara ho tronarem a fer. I tot perquè la seua cobdícia és parella al seu veritable poder. Ells ´son, a l’hora d ela veritat, els qui manen. La resta, només ho sembla de vegades, però no pinten res. Com qualsevol de nosaltres. Demà, l’IBEX 35 pujarà. I hi haurà “opinadors” que ens repetiran que això és bo fins que ens ho arribem a creure. El que mai ens explicaran és per a qui.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *