Justament avui, Rodrigo Rato ha ingressat a la presó. Per delictes econòmics. Concretament, per l’escàndol de les targetes negres. Abans d’entrar a la presó, ha demanat perdó. De la multimilionària estafa de Bankia, encara no té sentència. També avui, el predident del TS Carlos Lesmes, ha demanat disculpes per l’escàndol de la seua maniobra per aturar una sentència del seu tribunal en contra de la banca que es veu que és qui el manté al lloc.
No fa massa temps, el Borbó emèrit també va demanar perdó mentre estava de cacera (després s’ha sabut que estava fent negocis) mentre en el seu país la gent passava, i passa, necessitat i penúria. Encara és l’hora que l’Estat Espanyol demane perdó per tots els crims que es mantenen impunes de la dictadura franquista. O que algú en demane per permetre que un torturador reclamat per la Justícia (argentina, a d’ací no) participe en actes institucionals.
Tampoc fa gaire, el mateix Papa de Roma va demanar perdó per els milers, o desenes de milers, d’abusos a menors per part dels seus empleats.
El cas és que això del perdó és molt de la religió Catòlica, la única que és veritable, segons els catòlics. Es demana perdó i el pecat queda perdonat.
Tots els esmentats semblen oblidar que cal donar a Déu el que és de Déu, i al César el que li pertoca. I en delictes de diners és molt senzill. El perdó és interessant, però el que seria interessant és que els lladres i estafadors retornaren el que han robat. I si no tenen prou amb el seu patrimoni, que treballen per a pagar-ho mentre visquen. O fins que ho retornen tot. la resta no deixa de resultar voler fer passar delicte per pecat. I no és el mateix.
Per als delictes d’altre tipus, sempre es pot establir una indemnització justa per als afectats o per als seus familiars. I si alguna empresa s’ensorra per fer això, és que no era viable. Siemens encara està pagant per haver tingut esclaus treballant per ella en el tercer Reich i encara sembla viable.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!