És curiós. A Barcelona, Ciudadanos ha fracassat una altra vegada en tractar d’omplir la plaça de sant Jaume de manifestants al seu favor. En canvi, a Madrid, VOX ha omplert el pavelló de Vistalegre. I ha oferit un discurs típic de l’extrema dreta. Racisme, xenofòbia, prohibicions de tots els partits que no siguen ells i els qui són com ells, les autonomies, supremacisme buit i culpabilitzar de la pròpia incapacitat qualsevol altre que no siga el veritable culpable (que sol ser qui en realitat els financia).
Per això pense jo que la societat de Madrid (i voltants) i la de Barcelona (i voltants) són diferents. Una de les dues té més tirada cap al feixisme. Es veu que no li ha anat malament, mentre ha pogut viure de les colònies. El cas és, però, que les colònies han anat marxant. Des del que ara és Bèlgica i Holanda en el segle XVI (quan a Flandes es va pondre el sol per primera vegada) fins al Sahara espanyol, el 1974. Que tampoc fa tant temps.
I ara, amb una economia mundial en recessió, sembla que Catalunya continua funcionant millor que Espanya, malgrat que les infraestructures i el sagnat econòmic són de manual. Però, per ajudar a millorar la situació, Espanya es veu que apuja i molt el sou a guàrdies civils i policies nacionals (centenars d’euros al mes, quasi tant com la pujada als jubilats. Això era un sarcasme). I Pedro Sánchez encara ens acusa de malparlar d’ells, dels civils i els policies, vull dir. Clar que els catalans i la resta del món recordem els colps de porra, les injustícies dignes de conte de fades del TS i del TC i les intervencions del rei d’allà, del seu menistre d’assumptes catalans i de la colla d’arreplegats amb títols acadèmics de fireta que els envolten.
No hi ha comparació possible. Som països molt diferents. Uns demanem el Corredor Mediterrani per transportar mercaderies que produïm a tot el món i els altres tenen un AVE per anar de Madrid a la platja. Amb això està tot dit. No hi ha més pervindre que cadascú vaja per la seua banda. Aquells que malden per trobar un encaix de Catalunya en Espanya ja ho haurien d’haver entès. Si ens pogueren bombardejar, ho farien de bon grat. Com han fet sempre que han pogut.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!