El dubte.

Mentre van apareixent cada vegada més càrrecs públics amb currículums falsejats, han començat a produir-se les primeres conseqüències. En primer lloc, sense que ningú semble massa amoïnat, el prestigi de totes les titulacions espanyoles ha caigut. I ho ha fet perquè en les primeres setmanes després d’esclatar els primers escàndols, ningú des de cap universitat, ni pública ni privada, ha dit res. Darrerament ja han eixit autoritats a desmentir algunes de les titulacions inventades o dels doctorats fantasma. Més val tard que mai.

Però de seguida han aparegut veus que han començat a afirmar que es tracta de casos aïllats. Tan aïllats que sembla que hi haurà un nombre molt alt de alts càrrecs amb una presumpta formació que no tindran. Com  més es grata, més n’ixen. I dels afectats encara no n’hi ha més que un, l’ex-ministra Carmen Montón, que haja dimitit. Ni Albert Rivera, que ja només és llicenciat en economia per una institució com ESADE, que sembla que només ha eixit a dir la veritat quan s’ha vist contra les cordes. Ni Ada Colau, que es demana a demanar disculpes, ni el senyor Casado, que ja sembla que tampoc té ni tan sols una carrera acabada, ni ningú.

I encara més. Va quedant en evidència que el sistema universitari espanyol reparteix unes titulacions amb noms més o menys sospitosos, que els qui els obtenen (i això sempre és pagant una matrícula que no és barata) poden presentar com un Màster (mínim 60 crèdits, 600 hores de classe), quan en realitat són cursos de tres (30 hores de classe). D’altra banda, em sembla inversemblant que algú puga fer una tesi o un treball de màster i que l’amague. Fins on jo sé, aquests treballs, a totes les universitats del món, són públics. Tothom que n’estiga interessat els pot consultar. El que seria raonable és que si algú es nega a que el seu treball siga públic, que no se’l tinga en compte. En cas contrari, qualsevol pot afirmar que ha resolt el problema de triplicar la producció d’aliments amb la desena part de recursos. Però, tal i com va dir aquell, no el faig públic perquè hi ha possibles patents afectades. Això és com el conte de la lletera però sense qualitat literària.

Veient com va la cosa, no és d’estranyar que continuem essent una potència exportant talent, un dels mètodes més segurs per acabar enfonsant-nos en l’endarreriment més absolut. Del que sí que podem estar-ne raonablement segurs és del fet que, quan un d’aquells que ens governa diu unes coses que sembla que no sap res de res, en realitat és que no en sap més. O no recordeu l’alterior president del gobierno i les seues frases sense sentit? Per cert; en recordeu alguna seua que en tingués, de sentit?

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *