Ja era hora.

En només dos dies, dues universitats públiques, la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona, han eixit en defensa de la seua solvència. S’han demanat explicacions a l’alcaldessa de Barcelona per haver insinuat que li havien oferit una manera “fàcil” d’acabar la llicenciatura en Filosofia i s’ha desmentit que Albert Rivera hagués fet cap estudi de doctorat en Economia mai. Ada Colau s’ha disculpat amb la UdB i Albert Rivera no ha dit res. De passada, ens hem assabentat que la senyora Colau no té estudis universitaris acabats i que el senyor Rivera és un mentider, també pel que fa a la seua “formació”.

Però és que encara em sorprèn el fet que la resta de universitats no hagen eixit a defensar la solvència de les titulacions que atorguen als seus estudiants. En realitat, aquesta solvència és la única cosa que poden oferir. I a cada cas de frau que apareix, el seu prestigi cau en picat.

I no només. Crec que els titulats universitaris en Espanya també hauriem de reclamar sancions exemplars cap als responsables de tots els fraus que ja han aparegut i els que continuaran apareixent. Tots els qui varem haver d’estudiar, de treballar, de fer pràctiques de laboratori, de superar examens difícils, tornar, de vegades, a segones convocatòries i de sacrificar anys de la nostra vida per a obtindre una titulació que ens permetés guanyar-nos la vida, hem d’exigir que es depuren les responsabilitats d’aquells falsaris que han maniobrat per tal que veritables analfabets hagen obtingut titulacions acadèmiques que els permeten competir amb nosaltres com si també saber el que ni saben ni sabran mai. Al capdavall, un títol universitari només és un paper que certifica que el qui el té sap fer unes quantes coses. Si està falsificat, qualsevol dels qui s’han hagut d’esforçar per a obtindre un títol igual, ha malbaratat el seu temps, el seu esforç i els seus diners.

Si el prestigi de les universitats espanyoles mai ha segut de primera divisió mundial, només calia aquest seguit d’escàndols per a deixar-les en regional per una bona temporada.

Per tant, em satisfà que dues universitats publiques hagen eixit en defensa del seu prestigi. I no m’acaba de sorprendre que siguen dues universitats catalanes.

I, des d’ara, del currículum acadèmic de qualsevol polític espanyol, caldrà dubtar. No de bades, molts d’ells, mai han treballat en res que no siga “la política”. I a la vista està que, només per això, aprofita qualsevol.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *