Fa uns dies, es va fer pública la noticia que la ministra de Defensa del reino de España havia paralitzat la venda de 400 bombes guiades per làser a Aràbia Saudita. Venia el fet a coincidir amb algunes de les atrocitats que perpetra a diari aquell regne medieval i petrolier, tant amb la població del Iemen, país veí amb el qual està en guerra, com amb els seus propis habitants. Allà hi ha execucions per lapidació, per decapitació i fuetejades públiques, però això no fa per a la família reial espanyola, que tenen una gran amistat amb la d’allà. I es veu que es tracten de germans i tot, els uns i els altres. I empreses espanyoles han construit un AVE que va de la Meca a Medina pel mig del desert. El mateix AVE que s’ha sabut que les empreses han pagat més de 80000000 € de comissió. I que es veu que els han hagut de pagar al rei emèrit, Juan Carlos I. I es veu que se’ls havia guanyat, perquè com són amics dels qui manen allà, els havia aconseguit als empresaris de AVEs i coses així el contracte. I ho devia haver fet tot bé, l’home, que la Fiscalia ha desestimat fer cap mena d’investigació sobre el tema. I el parlament de la capital de l’Altiplà també. Senyal que l’home haurà complert tots els tràmits legals que seran necessaris quan un cobra una comissió.
Però el cas és que es veu que les bombes no estava bé vendre-les. Perquè eren de l’exèrcit espanyol. Que es veu que era una revenda. Que és com si se’ls vengueren bombes de segona mà, però que no estan gastades. I també vol dir que, possiblement, seran bombes fabricades per alguna empresa d’un país tercer. I que tal vegada, aquest fabricant no tinga massa interès en que les seues bombes acaben en mans com les dels saudites. De seguida, tant la ministra com tot el govern en ple es van afanyar a dir que el seu regne renunciava al negoci de la guerra i les armes, perquè són pacifistes de mena i molt bona gent. Fins i tot havien de tornar la paga i senyal de les bombes en qüestió.
Però ara s’han adonat que Aràbia Saudita està emprenyada. I diu que si no els venen les bombes igual no compren cinc vaixells de guerra que els estan fent a Càdis. I que les drassanes d’allà igual se’n van a l’aire, amb els seus 6000 treballadors i tot. I clar; de seguida, el govern de Madrid s’ha afanyat a rebolcar la afirmació de la seua ministra. I a assegurar que faran tant com podran per garantir la feina dels treballadors gaditans. De manera que, per una bona causa, acabaran venent les bombes.
Evidentment, la ministra no dimitirà, que si ho fa es quedarà sense porta giratòria per al dia de demà. I els pobres iemenites es trobaran les bombes que l’exèrcit espanyol no volia vendre als seus botxins esclatant-los damunt del cap. I el fabricant de les bombes estarà tranquil, perquè ha aconseguit que el seu producte arribe al seu client final sense que ell quede esquitxat. I el govern satisfet, perquè ha aconseguit salvar 6000 llocs de treball directes. Mentre, els científics formats ací se’n continuen anant a treballar fora. Allà treballen i generen riquesa i llocs de treball; directes i indirectes. Ací només queden els comissionistes. Perquè d’investigació cada vegada menys. De cap manera. De fet, ni sabrem ni segurament sabrem mai perquè es va llençar un míssil a unes maniobres a Estònia. Una errada que va acabar amb l’expulsió de l’exèrcit espanyol d’allà. Ni sabrem mai quan costaran els submarins de la sèrie 80, que tenen la sorprenent propietat de no surar. I això només per a grans relliscades militars. Si parlem de grans infraestructures en tenim de sobres. AVEs aturats, autopistes rescatades, CASTOR, pons, túnels i autovies que no van enlloc…
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!