Des de la Plana

Ja fa mesos que tenim un govern nou, a l’Estat Espanyol. I tampoc es nota massa activitat, per part d’aquest nou govern. El PSOE, amb molt pocs diputats, necessita el recolzament de TOTS els partits que li van permetre estar on estan per a fer pràcticament qualsevol cosa. I això, el senyor Sánchez no ho acaba de tindre clar. De manera que no té ni pressuposts, ni cap iniciativa legislativa en marxa amb perspectiva d’arribar enlloc. De moment, per a tindre el personal entretingut, estan decidint si acaben desnonant el dictador de la seua tomba monumental. O si no ho fan. Pel que fa a Catalunya, sembla que la única iniciativa real del senyor Sánchez consisteix en anunciar un altre 155. Com si amenaçar als catalans fora una bona manera d’aconseguir el seu suport. Però, a manca d’ofertes, Espanya sempre està disposada a oferir amenaces.

I com quasi sempre, la realitat s’imposa a la manca d’iniciatives d’aquells que cobren per a governar.

De moment, després de veure com les grans empreses de l’IBEX es dediquen en bona mesura a cobrar molt car per alguns serveis que van quedant obsolets, ara han començat a perdre valor d’una manera alarmant. Després de bancs, elèctriques, constructores i companyia, ara li ha tocat a Inditex. Si els grans centres comercials estan en crisi a tot el món, la gran empresa especialitzada en monopolitzar les tendes d’aquells llocs no podia ser menys.

Però hi ha una notícia molt més interessant. Es veu que la Comissió Europea, que tampoc és que faça gran cosa, ha decidit abolir això dels canvis d’horari. I això sí que pot afectar greument el funcionament del Reino de España. De fet, el funcionament del país està basat en anar una o dues hores davant de l’hora GMT (de l’horari solar). Així, mentre Greenwich i Almassora (a la Plana Alta) estan a la mateixa longitud, el Regne Unit té una hora oficial menys que el Reino de España. I als valencians ens afecta poc. Estem a la ratlla del meridià de Greenwich. Però als extremenys, els gallecs, els andalussos orientals, asturians i companyia els afecta molt, perquè estan molt més retardats respecte a l’horari solar. A Badajoz, per exemple, a final de juny és dia clar a les 22h 30 minuts de la nit.

La gràcia del sistema consisteix en què, com l’hora oficial va tan avançada respecte de la solar, es fa fosc molt tard (hora oficial). Pel matí, molt sovint ens posem a treballar quan encara és nit fosca; però com no es fa fosc fins molt tard, podem allargar les jornades, laborals i vitals, fins a molt tard. La conseqüència és que dormim menys que la resta d’Europa. I això es paga, en rendiment laboral i també en salut.

A més a més, cada vegada que ens canvien l’horari, a finals de març i a finals d’octubre, ens hem de readaptar a aquest canvi. I això darrer és el que es veu que pretén ara la Comissió Europea. Perquè els estalvis energètics en un món que es manté en marxa dia i nit sembla clar que no són massa reals. En qualsevol cas, no són com els que hi havia fa cent anys, quan es varen establir aquests canvis i gran part de l’energia estalviada era carbó. I en bona mesura, carbó anglès, que estava en guerra.

De manera que, si ens deixen una hora fixa, ens estalviarem un maldecap dues vegades cada any. I si, de passada, ens posen una hora més semblant a la real, se’ns farà de dia més prompte (hora oficial) i també se’ns farà de nit abans. Tindrem uns horaris més adaptats als reals (els que ens imposa el Sol).

El més curiós de tot serà que, com tantes vegades, el canvi ens vindrà imposat des de fora. Tots aquells ministerios, comités d’experts, savis opinadors i institucions espanyoles per a decidir què és millor o pitjor, es quedaran sense poder dir ni piu. Com sempre deia una de les meues àvies, “mana qui mana”.

Això sí. Només ha aparegut la notícia, ja hi ja tot de gent preocupada per si ens deixen l’hora d’estiu o la d’hivern. Dos detalls. Ens imposaran aquella que consideren més oportuna. I ho faran des de Brussel·les, capital de l’Europa Comunitària i també de Bèlgica. I com ja no canviarà, ens estalviarem totes aquelles polèmiques de la tardor i la primavera sobre si “és l’hora nova o l’hora vella”. Sense considerar els malestars que origina canviar tots els horaris de la vida dues vegades l’any.

Quin detall que el símbol de Brussel·les siga el Manneken Pis. Una petita estàtua d’un xiquet que pixa amb total desimboltura. Els belgues, que tenen sentit de l’humor.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!