A Vila-real, aquesta setmana començaran les festes de la Mare de Déu de Gràcia. Són les segones festes de l’any. Deu dies més de festes, després de les de sant Pasqual, al maig. Bàsicament, les festes consisteixen en tancar una bona part del centre de la ciutat i allà soltar bous a qualsevol hora del dia. (els valencians, d’allò que la resta de la península anomena “toros” en diem bous. Com a conseqüència, els problemes per aparcar a tot arreu seran monumentals. Com els de circulació. Aquests es veuen ampliats perquè la instal·lació de barreres i tanques metàl·liques als carrers comencen molts dies abans de les festes i acaben uns quants dies després. Si es va amb cadira de rodes o amb un carro de xiquet, ja no cal ni parlar-ne. I també hi haurà orquestres, gent cantant i fent soroll fins a altes hores de la matinada. I borratxos, també pels carrers; però aquests, en general només per la nit. Que una bona part dels ciutadans hagen de treballar és una llàstima. Si algú es queixa, l’argument que se li presenta en primer lloc és que “s’ha de tindre paciència, que són festes”. I si insisteix, es passa directament al “és que eres un intolerant”.
Per cert. Enguany, els intolerants han tornat a actuar, de nit i sense miraments. Han aparegut pintades a diferents parts del poble amb missatges com ara: “El valle no se toca”, “Rojos no” o “Arriba España”. Els dos darrers ja són un clàssic dels primers temps de la modèlica transición, des del franquisme fins ara mateix. El primer, supose que farà referència al vall de Cuelgamuros, d’on es veu que hi ha un projecte per a complir una recomanació de la ONU que ja comença a fer-se vella sense que ningú li haja fet cas (la recomanació demana a l’estat Espanyol que retire d’allà les restes del dictador, F. Franco). De seguida algú les ha tatxades i el resultat ha sigut que algunes parets estan plenes de taques de pintura negra. I amb els mateixos missatges. Igual que els anys setanta.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!