L’Alt Palància.

Aquesta setmana he visitat Caudiel i Xèrica. Dues poblacions de l’Alt Palància. Varem aprofitar que s’hi han restaurat algunes esglèsies i hi ha una exposició fins al gener. La visita és gratuïta i inclou un guia que t’explica el què hi ha. En especial, val la pena l’església de sant Joan i de la Verge del Xiquet perdut. Una veritable joia barroca valenciana. De vegades, anem molt lluny a veure monuments i en tenim de iguals o millors a casa nostra. Però és que ignorem que som un poble amb una història molt llarga i brillant. D’altres vegades, hem d’anar molt lluny a veure el nostre patrimoni perquè ens l’han arrabassat i no ens el tornen ni el deixen vindre ni de visita. Aquest seria el cas, per exemple, de la Dama d’Elx, que a Madrid la tenen.

Però del què jo volia parlar no és d’això. És d’un fet que em va cridar molt l’atenció. Totes dues poblacions són castellanoparlants. I amb tothom amb qui varem parlar, en sentir-nos parlar Valencià, va canviar automàticament. Al bar, a la fleca, al restaurant, a les exposicions, al museu de Xèrica o al carrer. Tothom. I a mi em va cridar l’atenció i em va impressionar favorablement. Després, comentant el fet amb una persona que viu fora, em va dir:

És que això és normal. On jo visc, si ve un turista que parla alemany, procuren parlar-li Alemany. Si parla Anglès, Anglès i si no en saben, ja faran per tal que els entenga i estiga agust.

I m’he adonat que estic tan avesat a l’odi pel Català i els qui el parlem des de l’altra banda, que un fet normal em va semblar extraordinari. Amb tot, continue estant molt agraït a la gent d’aquests dos pobles i us recomane la visita. Perquè, per exemple, de la Diputació ja costa més, trobar publicacions en Valencià.

Per cert; Xèrica va ser donada, el 1707, al duc de Berwick en agraïment per la seua participació en la batalla d’Almansa. Segur que els seus hereus, la casa de Alba, encara s’apunten el títol de ducs de Xèrica (per a ells, Jérica). Però és que ells viuen en una altra època.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *